Han passat molts mesos des de la confessió de Jordi Pujol i encara hi ha una incògnita important -de les moltes que planen en el cas- que no s'ha aclarit. Per què? El perquè és una de les cinc respostes que ha de donar tot periodista quan explica un relat. En aquest afer no hi ha hagut perquès. Només dades i més dades, moviments de diners, comissions, declaracions... i no és poca cosa. Fins i tot hem arribat a veure que Andorra és capaç d'enviar tot un dossier gens petit sobre els comptes dels Pujol al país dels Pirineus. Si m'hagués jugat alguna cosa sobre la transparència andorrana al principi del cas, l'hauria perdut irremeiablement. Però no sabem per què qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys, un dia va decidir semiconfessar el seu pecat familiar. Què o qui el va empènyer? Què se li va prometre que després no s'ha complert, o sí? Va ser iniciativa pròpia? Molts interrogants i poques respostes sobre això i per molt que els bancs andorrans vagin enviant papers, penso que aquest «perquè» quedarà per sempre més guardat com un gran secret al qual no faltaran conjectures.
