El PSOE fa tentines. Havent sumat el 20-D passat una desfeta electoral més i havent perdut 1,5 milions de vots i 20 diputats, conserva la p de partit, la e d'espanyol i poca cosa més. Pel camí dret i embolicat de l'oposició ha deixat anar llast polític per acabar perdent les dues inicials més significades: la essa, de socialista i la o, d'obrer. Al pas que van, si no ho ha fet ja, se les quedarà Podem, que s'ha convertit en tercera força tot i la insolència programàtica de presentar-se a uns comicis estatals amb el referèndum català entre les seves grans propostes.
Al PSOE només li queda la vehemència andalusa de Susana Díaz i la trempera extremenya de Fernández Vara, dos nous guardians de la santíssima unitat d'Espanya que tan escatainen els soldats imperials de Mariano Rajoy des que tenen ús de raó. El PSOE, sense la essa ni la o, s'ha escorat tan al centre que frega la dreta i ha deixat l'esquerra erma fins que Podem l'ha ocupat a plaer. Estabilitat, responsabilitat i unitat nacional al preu que sigui són conceptes poc d'esquerres que ara ha de predicar una formació política cada vegada menys progressista i que ha fet una oposició mediocre i una campanya vulgar.
El socialisme sense essa de Sánchez i companyia es debat ara entre deixar que governi Rajoy, el president acusat d'indecència en el cara a cara televisiu més esquerp de la història, o provocar noves eleccions el març, com els passa als assemblearis de la CUP a Catalunya amb Artur Mas. I tot fa pensar que decideixin el que decideixin als despatxos del carrer Ferraz -en política sempre s'acaben imposant els despatxos a les assemblees- en sortiran escaldats. I sense discurs, ni solucions, ni noves idees. Perdent una sigla a cada bugada.
