Hem patit uns darrers mesos de xerrameca abassegadora. De fets, pocs, per no dir cap. Sols histrionisme: teatre, gesticulació per marejar la perdiu. O sigui, la ciutadania.

Catalunya i Espanya comparteixen escenaris polítics ben similars. La dreta governant, corrupta, té dificultats per imposar el seu projecte i, davant seu, no hi ha alternativa. A Catalunya, tot està tan esmicolat i magmàtic que l'alternativa a Mas i el seu Moviment Nacional encara no existeix. La majoria dels esforços, per tant, s'adrecen a intentar, a cops de colze, encapçalar-la. ERC esperava la caiguda del fruit madur i observa amb nerviosisme com emergeixen nous lideratges i noves propostes. Més assenyades i democràtiques per resoldre les relacions amb Espanya. A Espanya, la dreta tampoc té alternativa. El canvi seria possible amb PSOE, Podem, ERC i PNB, però no serà. Primer, perquè C's té clara l'opció entre dreta i esquerra i prima els seus interessos sectaris a les necessitats de regeneració democràtica, social i ètica del país. Segon, perquè Podem no vol un govern d'esquerres, sinó una esquerra en què ells siguin hegemònics i, per tant, la seva obsessió és desgastar el PSOE. Tercer, perquè el poder territorial del PSOE, erigit en ala dreta, tampoc vol altra cosa que condicionar el govern del PP i obtenir un finançament que els permeti mantenir les seves clienteles invocant la solidaritat de les regions més actives. Per a ells regenerar, com a màxim, vol dir repintar. I finalment, ERC va a Madrid a cobrar a final de mes i a donar testimoni, no a canviar res. Li encanta el PP.

Aviat els petit burgesos de la CUP, cames tremoloses, incapaços d'assumir cap responsabilitat, investiran Mas. Com dèiem el 28 de setembre, són incapaços d'aguantar la pressió, de ser quelcom més que retòrica. La investidura de Mas accelerarà la de Rajoy. Per salvar Espanya. Ni més ni menys!