En les anàlisis del 20-D ha passat desapercebut que el campió de la lliga espanyola de la corrupció ha guanyat les eleccions generals. Com el 27-S. També va guanyar el campió de la lliga catalana de la corrupció enmig d'un farciment de candidatures. La corrupció s'ha oblidat molt ràpidament. Com si no existís. El rei Felip VI va obviar-la en el seu anacrònic discurs nadalenc, essent la segona preocupació dels ciutadans després de l'atur i tot el que es deriva de la falta de feina. I això que el Rei la té ben a prop: aviat seuran al banc dels acusats la seva germana i el seu cunyat. La paraula corrupció tampoc no apareix en els 62 fulls de la "Proposta d'acord cap a la independència" elaborat per Junts pel Sí per convèncer la CUP de les bondats de la investidura d'Artur Mas, que té dos tresorers als jutjats i diverses seus embargades. Tan sols, i de passada, surt la pararaula transparència. Per dir que es garanteix la plena transparència en els concursos i convenis de salut o que s'estableix un "compromís de transparència" en els acords entre JxSí i la CUP. I tampoc Mas no en va parlar en el seu missatge de Cap d'Any, just el dia que es coneixia que Jordi Pujol i senyora estaven imputats per blanqueig.
