Una cultura es manifesta al llarg de l'any en una sèrie de celebracions en les que són presents motivacions profundes i una participació que mobilitza concurrències nombroses. Sovint en aquests actes s'aconsegueix la implicació significativa dels veïns dels pobles.
Una d'aquestes manifestacions en apropar-se Nadal és el costum de realitzar Pessebres Vivents. Potser és el moment de recordar a qui fou el promotor del primer que es realitzà, concretament, a Engordany a Andorra, per part d'Esteve Albert, l'incansable activista cultural que tants espectacles populars va promoure, alguns dels quals encara segueixen representant-se cada any com Bandera de Catalunya a la Bisbal d'Empordà.
Els Pessebres Vivents són una manifestació que ha tingut i té una notable difusió. En aquesta època de l'any viatjant per les nostres carreteres sovint som advertits que en aquell poble o en aquell altre s'hi fa un Pessebre Vivent i ens detallen els dies i les hores que podem assistir-hi. Són manifestacions que expliquen visualment el Nadal a través d'una sèrie de quadros que descriuen la naixença de Jesús i les circumstàncies que l'envoltaren fa dos mil anys, tals com l'anunciació d'aquesta nova als pastors, el cens que havia ordenat l'emperador de Roma i la visita dels Reis d'Orient a l'establia de Betlem, entre d'altres.
Els Pessebres fan una pedagogia directa i clara del significat de Nadal al que s'afegeix sovint la presència d'oficis antics en els indrets històrics d'aquests pobles. A Pals, en el nucli històric del Pedró, n'hi ha un dels més significatius. En general, són realitzats amb una cura notable en la representació, acompanyada d'una il·luminació adequada i un vestuari propi dels fets que s'expliquen.
L'èxit que aconsegueixen és important i en aquesta època serveixen per a que molts s'assabentin de fets que necessiten divulgació. Els Pessebres Vivents recorden la pedagogia senzilla i expressiva del romànic respecte a la gent que el contemplava.
Els Pessebres Vivents es fan amb una gran participació dels veïns, que són els qui els representen i que es fan càrrec de totes les feines d'organització. És una manifestació fonamentada en el voluntariat de joves i grans, amb una direcció sorgida dels veïns, a l'empara habitualment de la parròquia d'aquell indret.
Al llarg de l'any l'acció voluntària és decisiva en un gran nombre d'activitats culturals. En el cas dels Pessebre Vivents mouen a la participació que s'hi fa sense regatejar-hi esforços i hores.
Cada Pessebre Vivent és l'expressió d'un interès per explicar uns fets del calendari cristià i també d'unes formes culturals del nostre patrimoni arquitectònic, social i organitzatiu. Però, el que em resulta molt reconfortant és comprovar que són formes vives d'un interès popular per comunicar a tothom que s'hi apropa fets i realitats que formen part de les conviccions i dels costums que ens fan el què som i com som. I tot això fet de forma generosa amb la participació de tants i tants que s'hi esforcen per a què resulti una descripció útil a qui en fa la visita al capvespre que és quan s'obren a la curiositat de petits i grans.
