· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

04.01.2016 | 09:35

Vergonyós, indigne i frustrant
Miquel Mompió i Azemar. Riudarenes.

Seguint la tradició de fer «cagar el tió» amb els fills i néts, em vaig estalviar el missatge del rei Felip, però l´endemà, en veure les fotografies de la primera pàgina dels diaris, em va avergonyir, veure tota aquella parafernàlia, amb olor de resclosit i d´una Espanya encarcarada i amb el rellotge parat, sols la figura del Monarca en vestimenta actual em deia que érem al segle XXI.

Indigne el missatge subliminal que ens va dedicar el Rei Felip als catalans, dicta, marca i imposa, amb una autoritat que no s´ha guanyat, solsament heretada del voler del general, i acceptada pel seu pare. Es podria fer un referèndum sobre la Monarquia per sortir de dubtes? La corrupció, la partitocràcia, per no dir merdocràcia, i les diferents mancances socials que estan patint molts espanyols, ni una ratlla, que bé que es viu voltat de llepons i arribistes.

Frustrant, tindrem alè per tornar anar a una altre 11 de setembre? Quina pena d´imatge que estem donant els catalans, el President Mas encara que porti una motxilla molt feixuga de corruptes a l´esquena, s´ho ha guanyat, ha aguantat, ha patit, ha perseverat per mantenir viu l´esperit del que volem la majoria dels Catalans.

Madrid ja no pot riure dels fets polítics de Catalunya. Quatre volen manar i no surten els números, una vegada més, catalans i espanyols no estem a l´altura dels nostres països, prevalen, com sempre, els partits abans que la nació i busquen l´excusa de noms, noms, noms però molts soms els que diem que ja n´hi ha prou de jugar amb els nostres vots.

Ahhh, i per últim, els treballadors i els pensionistes ballem d´un peu per 1% i el 0,25 d´augment mentre anem inaugurant AVES amb solament 30 passatgers ( Zamora). Visca la Pepa.

Emigrants
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Hem pogut veure l´exposició La verema dels 80. Una emigració civilitzada a la Casa de Cultura de Girona fins fa pocs dies. Les fotografies en blanc i negre de Jordi Mestre eren de gran format i, exposades, mostraven com hi anaven persones i famílies de diferents parts d´Espanya a treballar de temporers a la verema al Midi francès. Les imatges estaven ordenades per entendre millor com era la seva anada, com es preparaven pel viatge, com esperaven a les andanes de les estacions, el viatge amb tren, com feien la verema. El text del reportatge era del periodista Xavier Martí.

Veure les cares dels qui emigraven per fer la verema em va fer reflexionar: eren cares contentes malgrat la duresa del viatge i de les condicions tan difícils de vida que els esperaven en aquella feina. Però els n´esperava una d´assegurada i això era el que més reflectien les seves expressions. També feia reflexionar el títol d´aquesta expo­si­ció, i és que es volia comparar l´emigració dels anys 80 amb la que ara està tenint lloc a tantes parts del món, aprofitant el fet per fer-ne una denúncia. A la mateixa exposició, si més no, se´ns deia que eren emigrants que, a diferència de molts dels d´ara, viatjaven amb papers i amb contracte de treball, a banda del viatge pagat.

Ara hi ha moltes persones que han de marxar dels seus països d´origen, per tal de fugir de situacions d´extrema pobresa, massa vegades motivada per una guerra. Desgraciadament en aquest cas estem parlant d´una emigració gens civilitzada si la comparem a la de la verema dels anys 80. A l´actual, sovint les persones no sols no tenen els papers legals que els cal, sinó que fins i tot ignoren quin serà el seu destí final de debò, i pel que fa al pagament del viatge les notícies no deixen d´evidenciar el pes fatal de les màfies.

Catalunya no és Espanya
Francesc A. Picas. la jonquera.

Aquesta afirmació, que fa posar nerviós el Govern de Madrid, no la va pronunciar per primera vegada cap polític sobiranista del segle XXI. És de l´insigna reina Isabel de Castella del segle XV.

La valerosa reina Isabel amb els seus exèrcits va expulsar, intrèpida, els invasors àrabs que s´havien apoderat d´Espanya, durant set-cents anys.

El 1492 la reina Isabel va ser la promotora del descobrimert d´Amèrica, sota el guiatge de Cristòfol Colom. Isabel de Castella va creure en aquella arriscada expedició i la va finançar. Conquistada Amèrica, Castella es reservà l´exclusiva d´explotar les riqueses del Nou Món.

Ni els catalans ni ningú, durant molts anys, no pogueren fer comerç amb Amèrica. Era reservat als espanyols. Els catalans no són espanyols, va afirmar la reina Isabel, quan uns comerciants catalans li demanaren permís.

Frase que avui els polítics espanyols neguen rotundament . Si estimessin la història i respectessin el criteri de la reina més brillant que ha tingut Espanya, avui Catalunya no estaria sota la tutela de Madrid ni del control del Tribunal Constitucional. No seria espanyola. El 1492 els catalans no eren espanyols, i amb tot respecte, no ho volen ser el 2016. Veurem com acabarà l´embolicada política. Una cosa és voler i una altra, poder.

Per què ho celebrem?
Guadalupe Galisteo. blanes.

Ara, que acabem de celebrar les festes de Nadal, no t´has preguntat mai, per què «fem cagar el tió»? El meu propòsit no és qüestionar aquest costum popular i entranyable, que fa anys que celebro i amb el qual m´identifico, però sí que m´agradaria preguntar-te sobre altres festivitats, com per exemple, «Sant Valentí», «Halloween», «Santa Claus»... Quina és la raó per la qual se celebren? Són, per ventura, nascudes aquí, a Espanya?

Crec que hauríem de tenir coneixement de les celebracions que impartim al nostre país, hauríem de ser conscients del seu perquè, ja que tot té un sentit, tot significa alguna cosa, si no, ens estaríem acusant d´ignorants, amb falta de personalitat, ja que les celebraríem únicament per moda, per diversió, per seguir el referent d´un altre país, entre d´altres.

Perquè reflexionis, què celebres per «Sant Valentí»? Sabies que va ser un sant que va morir a Roma el segle III i va ser executat? Però, no tenim una festa pròpia, nacional catalana, que és Sant Jordi?

Em podries dir què celebrem a «Halloween», adoptat dels Estats Units? Les seves arrels provenen dels celtes per commemorar el final de l´estiu i el començament de l´hivern, a causa d´això, es pensaven que els esperits de l´altre món venien a la Terra. Per ventura, els celtes són avantpassats nostres? Volem impartir aquesta educació als nostres fills? Perquè, de fet, és el que volem expressar en celebrar-ho. Finalment, quant a Santa Claus, a quina cançó popular catalana puc trobar referències d´aquest ho­me? No celebrem la vinguda dels Tres Reis Mags, una tradició prò­pia?

Únicament, vull reflectir com n´és, d´encantador, celebrar una tradició nacional i us aconsellaria deixar de commemorar aquestes festes estran­geres que l´únic que fan és treure al nostre país aquella identificació popular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema