Fa pocs dies la Creu Roja entregava joguines per a 67 nens de 38 famílies de Lloret de Mar, en una campanya perquè el dia 6 de gener cap nen es quedi sense regals. Enguany el material era sense estrenar i de ca?ràcter no sexista ni bel·licista. No era una actuació de caritat, ni tampoc de bene?ficència. És tractava d'una activitat solidària.

L'evolució històrica en favor dels ciutadans més desfavorits ha passat de la caritat a la solidaritat, de la beneficència als serveis socials. Avui dia l'opinió majoritària es decanta pel dret de tothom a gaudir d'unes quotes de benestar i que s'ha de pal·liar la situació de desigualtat d'alguns col·lectius.

Dit això, la iniciativa de la Creu Roja desvetlla en alguns lloretencs ja granats els records dels coneguts com a Reis de Can Roviralta. En efecte, durant més de trenta anys, la primera setmana de gener els nens i nenes de Lloret pelegrinaven a la mansió del senyor Raúl Roviralta (1891-1979), marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde. L'il·lustre filantrop havia comprat allà pel 1917 un terreny de vinyes vora el mar per construir una casa i uns meravellosos jardins d'estil renaixentista italià, enllestits l'any 1926 i dedicats a la seva muller Clotilde Rocamora, morta als 32 anys.

A la plaça Gran, a l'espera d'obtenir els regals, la mainada era arrenglerada i cadascú ocupava el seu lloc d'acord amb les qualificacions de les classes de catecisme.

La revista Tramontana de gener de 1964 felicitava al prohom per la seva generositat. Trenta anys enrere, a l'edició del 15 de gener de 1934 d'Aires Lloretencs, s'escrivia: «La menudalla, acompanyada dels seus respec?tius mestres, i plena de la joia més falaguera, fou traslladada a la finca del Dr. Raül Roviralta, amb autoòmnibus. I no us cregueu que fossin gens pobres els reis del Dr. Roviralta, no, car varen tocar no res menys que tres boniques joguines a cada infant».

Segurament l'altruisme del marquès, a més de la complaença personal, tenia un caire ideològic: el 1937 publicava Los problemas de la Asistencia Social en la Nueva España en què, imbuït pel nacionalcatolicisme, preconitzava incrementar la labor benèfica i la caritat organitzada.

El doctor Roviralta s'havia enriquit com a soci fundador de Laboratorios Andrómaco, una companyia farmacèutica convertida ràpidament en una multinacional.

Un dels seus productes pioners va ser la Glefina, un reconstituent a base d'extracte d'oli de fetge de bacallà endolcit amb sucre cremat. Als infants de Lloret que ho necessitaven se'ls subministrava gratuïtament. No s'ha demostrat, però, que les seves propietats transformessin aquell jovent en més ràpid, més alt i més fort.

Bona nit de Reis, i carbó per als dolents!