Cartes

07.01.2016 | 00:00

El sogre fa 80 anys. Aniversari sense Facebook
Montserrat Jiménez. Ripoll-Palamós.
Al Josep Mercader Caixàs de Can Boira. Al capdavant durant molts anys del restaurant Maria de Cadaqués, de Palamós.
Avui feu 80 anys. Podríem posar-ho al Facebook i així sugerir que un munt d'amistats (o dels que no ho són tant) posin «m'agrada» i ho comparteixin també als seus murs i d'aquesta manera ser una mica més feliços en saber-vos elogiat per gent d'arreu.
Podríem enviar-vos un whatsapp matiner que no sabem ni qui ni quan el llegiria perquè d'aquestes coses no en voleu saber gaire res.
Als que vivim en la immediatesa, en allò que ens comunica l'ara i l'aquí amb l'ara i el més enllà, ens calen recursos nous per pensar com fer arribar allò que volem a qui volem, prescindint de tots aquests estris que, a la gran majoria, ens han fet la vida més accessible.
I, és que vós, que porteu molta vida a les espatlles, viviu la immediatesa amb aquelles petites coses que a molts se'ns han oblidat mentre fem snapchats o pengem fotos a l'Instagram. Gaudiu de la tertúlia dels amics de cada tarda al cafè de cada tarda, de les xefles a la barraca amb companys que conserveu, de la migdiada havent dinat i dels àpats i converses al voltant d'una bona taula. Assaboriu els records que van impregnar les tovalles i les tertúlies del Maria de Cadaqués, al cor del Palamós que estimeu, que projecteu allà on aneu i que heu vist créixer.. Assaboriu futbol, pintura, fills, néts i una mestressa de casa amb qui encara teniu la sort de caminar de la mà. A vós, que des de fa molts anys us llegiu el Diari de Girona, el de casa, quilòmetre 0, i que contribuiu a fer terra i fer país us volem felicitar amb aquestes línies que encara ens permeten testimoniar el pas dels anys en paper.
I ho fem, felicitant-vos també per tot el camí recorregut, que mostra que us estimeu els vostres, els que ens hem afegit pel camí i tot allò tan vostre: les petiteses de cada dia que no surten a les xarxes socials perquè les viviu assaborint-les cada dia. Aquesta felicitació que avui va per vós, va també una mica per tots aquells que com vós, es miren la vida ja des d'una altra perspectiva, amb el somriure de l'optimisme de seguir caminant i la saviesa de l'experiència. Ens deixarem encomanar una mica per totes aquestes immediateses que gaudiu i que desitgem pugueu seguir assaborint mot temps més. Ens agradarà compartir-ho plegats, amb Facebook o sense, és clar. Per molts anys, Sr. Mercader.

El regal de Reis de la política autonòmica

Montse Castelló. girona.
Em sento indignada com a ciutadana! Tinc 33 anys, i des que en tenia 18 he exercit el meu dret a vot, tot i que no em considero identificada amb cap partit polític. Vull el millor per al meu país, Catalunya, per a la meva ciutat de Giro?na, per a la meva família, per a l'empresa per la qual treballo (una empresa catalana, la principal font de clients de la qual són espanyols) i per a totes les persones.
Em considero una persona con?servadora. Crec convenient la independència de Catalunya i tot perquè Espanya ens ha fallat molt. No ha estirat gens la mà per ajudar-nos a caminar endavant. Però el dia 3 de gener, la CUP em va decebre molt! La meva confiança en ells ha desaparegut!, Tot i que no em puc queixar de CUP Girona.
Aquest passat diumenge, després de la roda de premsa de la decisió de la CUP sobre l'elecció del president de la Generalitat, em venien moltes preguntes al cap: El Sr. Artur Mas després del que ha dut a terme, ha de dimitir? Ni en broma! Hem de tornar a anar votar? Patètic! Altres personatges públics com la Muriel Casals, Carme Forcadell o Lluís Llach..., els deiexarem fora de banda, després de lluitar pel nostre país? Que trist!
No sé què és el millor: tornar a votar? Canviar de candidat? Donar la raó a la CUP?
Em sembla injust tornar a convocar eleccions. Em sembla incoherent que el Sr. Mas hagi de dimi?tir, ja que potser molta gent va votar Junts pel Sí perquè ell era el candidat. No oblidem que hem fet un pas endavant gràcies a ell. Que la CUP tingui el poder de Catalunya a la seves mans quan no tenia cap majoria.
Demano als Reis, que qui acabi presidint faci una llei perquè mani qui realment surti escollit (això sí que és democràcia). Deixant-nos estar de majories simples i absolutes!
M'agradaria també demanar a Ses Majestats els Reis D'Orient que la CUP faci un replantejament de tota la situació actual. I si no, carbó! Així com demanar un bon regal per a Antonio Baños, per la seva dimissió, que ell sí que ha quedat com un senyor!
Només dir a la CUP: gràcies per ajudar a fer un pas enrere! I a Junts pel Sí: força per tirar endavant!

Els pastorets de Pals
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
Pals és un dels pobles que representen amb més dignitat La Flor de Nadal. Teatre nadalenc que expressa sobre l'escenari la dolça història del naixement de Jesús, nat en un pessebre als afores de Betlem.
Són els principals personatges Josep i Maria i uns pastors de Betlem, ingenus i simpàtics que amb gran alegria porten a l'Infant presents que els raja el tió i canten i ballen al compàs de la música celestial d'uns àngels que entonen Glòria a Déu a les altures.
Les famílies que assisteixen a la representació gaudeixen d'una inspirada música, simpàtiques escenes populars i casolanes de pastors i pastoretes, danses diabòliques, i fantasiosa luminotècnia. Destaca la magnífica interpretació de pastors, pastores, soldats romans, hostaler de Betlem, orfeneta, diables i altres.
Dirigit per Francesc Roig. 36 anys de representacions. Enguany La Flor de Nadal era programat pels dies 2 i 3 de gener, pel dia de Reis, 6 de gener i per diumenge dia 10. A les 6 de la tarda.

Humans o animals?
Judit Pagès. Girona.
Recentment vaig llegir a Facebook la publicació d'una persona que havia trobat dos gossos abandonats en una estació de servei de l'AP-7, pels voltants de Girona, seguit per desenes de comentaris que expressaven la gran crueltat de les persones que han pogut cometre aquest acte tan poc humà com abandonar dos éssers vius indefensos. Sembla mentida que a la vegada que cada cop hi ha més gossos abandonats al carrer i que la majoria d'ells acaben en gosseres o, fins i tot, sacrificats, en el dia de Reis moltes llars de Catalunya es despertaran amb una nova mascota a les seves famílies, desitjada per nens petits que no saben tot l'esforç i temps que requereix tenir un gos, quan tot el pes de cuidar l'animal caurà sobre els pares. Només puc demanar que acceptin la responsabilitat que els pertoca a l'adoptar un animal i que, si en algun moment no poden continuar fent-se'n càrrec d'ell, que no els abandonin al carrer, ja que és el més fàcil per als humans, però el més difícil per als animals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema