aaquests dies estem assistint a través de declaracions públiques i les xarxes socials a un lamentable espectacle d'insults i desqualificacions -fins i tot personals- envers als membres de la CUP per la seva negativa a investir Mas com a president. No es tracta de purament discrepàncies polítiques. S'ha passat al terreny personal amb insults directes. La CUP ha fet el que sempre havia dit que faria. Abans de la campanya, en campanya i l'endemà mateix del 27-S ja va dir que el seu candidat no era Mas. Poques formacions polítiques han demostrat ser tan coherents i s'han mantingut allà on eren. La seva decisió està fonamentada en la consulta que van fer a les seves bases, incloent-hi els simpatitzats. No hi ha cap altre partit que utilitzi aquest sistema de participació i decisió. L'únic que se li pot retreure a la CUP és la seva ingenuïtat de pensar que podrien canviar Mas. La resta de polítics s'aferren a la cadira i a la poltrona i no la deixen anar durant anys. La CUP fins i tot ha canviat els diputats que ha tingut a la darrera legislatura. No és una qüestió de país. És simplement una qüestió de poltrones i això la CUP hauria de saber-ho.
