L'EMBOLIC DE LA CUP

07.01.2016 | 00:00

«En els nous comicis gairebé segur que veurem la candidatura de Separats pel Sí, amb una ERC enfortida després d'aquest embolic»

jo no sóc pas cap analista polític, ni un tertulià savi, ni tan sols acostumo a fer incursions en aquest relliscós i sovint escabrós terreny de l'arena política de casa nostra, però certament aquest espectacle que ens han ofert la gent de la CUP m'ha deixat fascinat i esmaperdut. Amb aquesta premissa em permeto tan sols algunes observacions fetes des d'un simple espectador de la crua realitat que ens envolta.
En primer lloc, s'han produït actituds que, certament, m'han deixat perplex per l'insòlit del cas, com per exemple que militants de la CUP d'arreu però molt especialment de Girona i les comarques gironines, s'hagin molestat perquè la formació anticapitalista finalment hagi acordat fer allò que havia promès fer durant la campanya electoral. Normalment els votants s'emprenyen quan els partits que han votat fan cas omís de llurs promeses electorals, però no pas a l'inrevés. Aquest deu ser el primer cas.
En aquesta mateixa línia, no acabo d'entendre la dimissió del seu cap de llista per Barcelona, Antonio Baños. En un míting aquest polític va dir que mai, mai, mai, els seus vots servirien per investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Ara la seva formació política, la CUP, decideix no investir Mas com a president i el senyor Baños plega perquè no està d'acord amb la coherència del seu partit respecte de la promesa electoral que ell mateix havia manifestat per activa i per passiva. Qui ho entén això?
Per les xarxes socials s'han fet córrer comentaris de tot tipus sobre aquest assumpte, desqualificacions i insults sense mesura que han arribat a acusar la CUP de tenir agents secrets espanyols infiltrats entre els seus membres! Els que abans eren joves patriotes a la recerca d'un somni col·lectiu ara son brossa, immundícia, traïdors i vils saquejadors de la voluntat popular. Suposo que estem tan avesats que els polítics canviïn de parer a canvi de prebendes, de situacions de poder, d'influència pressupostària per a realitzacions concretes ja siguin d'ordre social o urbanístic, que no s'acaba d'entendre que una formació política no cedeixi davant les pressions i canviï l'opinió i el vot respecte del que havia promès en el fragor de la campanya.
Tampoc entenc, o potser sí, que el president en funcions Artur Mas s'aferri al càrrec amb aquesta obsessió. Si l'objectiu compartit de la coalició Junts pel Sí era dur el vaixell cap aquella mítica Ítaca això no seria possible amb un altre timoner de la llista unitària ni que fos el que anava de número u per Barcelona?
Francament, tal i com estan les coses, segur que la millor opció és la d'anar a unes noves eleccions que segur que ja no es plantejaran com a plebiscitàries. Els mateixos de la CUP varen reconèixer que els favorables a la independència no havien aconseguit la majoria dels vots i, per tant, es feia molt difícil el procés iniciat. En els nous comicis gairebé segur que veurem la candidatura de Separats pel Sí, amb una ERC enfortida després d'aquest embolic i disposada a comandar la nau.
I a Girona, tornarà encapçalar una llista electoral l'excantant i bodeguer Lluís Llach? Per favor!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema