un partit de veritat interessat en la regeneració d'Espanya tindria poc interès en la segregació de territoris on la corrupció és tan espanyola com a la resta i no arriba a la categoria de fet diferencial. Europa no necessita més països corruptes. Prou en té amb superar la colitis postsoviètica. Un aspecte de la putrefacció nacional és l'intolerable frau fiscal. Totes les facilitats de desgravació per a les grans fortunes han estat recompensades per aquestes enganyant Hisenda. El frau fiscal espanyol no ha fet més que augmentar des de l'any 2000, agafadet de la mà de la corrupció general.
Potser hi ha consens en què un país on es paguen els impostos és més net i millor que un país on el que declara és pràcticament ximple i en el qual s'esprem on és fàcil de recaptar el que altres no paguen. Espanya dedica a la persecució del frau la meitat que Alemanya i un terç que França. No se sap la profunditat de l'economia submergida a Espanya, per la seva pròpia naturalesa submergida i fosca, però les cales mesuren que és entre el 20% i el 25% de tot el que produeix el país en un any. Hisenda no olora 1 de cada 4 o 1 de cada 5 euros del que produeix Espanya. Sí, hi ha el lampista de l'IVA; sí, hi ha l'empleat per misèria que figura com a aturat; sí, hi ha el dentista que blanqueja en negre i sí, més del 60% d'aquests diners amagats dins o fora del país pertany a les grans fortunes i a les grans empreses.
Un partit interessat de debò en la regeneració d'Espanya podria facilitar la governabilitat a canvi de fer-se amb la llanterna de la inspecció fiscal per treure a la llum la major quantitat possible dels diners gorrers que s'obtenen al país, usant el país i sense pagar el rebut de la comunitat del país. Hi ha feina. Poques notícies serien més ben rebudes que uns diners que fan falta i la fi d'una impunitat que fa olor de peus.
