Jo crec Presidentmàs quan afirma que el procés és ell, que després d'ell, el diluvi, que és el millor líder del món i que està ungit pels déus per conduir Catalunya a la independència, de debò que me'l crec. Com no me l'hauria de creure, si el primer que s'ho creu és ell. En principi no, en principi va enredar ERC, quatre famosets i uns quants milers de votants, però només volia mantenir-se al càrrec. Res a criticar, ja deia la meva àvia que mentre hi hagi burros n'hi haurà que van a cavall. Ara bé, amb el temps ha desenvolupat una patologia que l'ha dut a creure's que és el personatge que havia inventat. Igual que Bela Lugosi va finalitzar els seus dies dormint en un taüt perquè pensava que era Dràcula, que Johnny Weismuller despertava els altres inquilins del sanatori on estava ingressat cridant com en Tarzan, o que tants altres han acabat creient-se Napoleó i duent un embut al cap.
No sóc psiquiatra i no sé com s'han de tractar els deliris de grandesa, però m'he informat i hi ha dues teràpies, corresponents a dues escoles. L'escola de la premsa afí, amb TV3 al capdavant, que es resumiria a seguir-li el corrent amb articles laudatoris i fent-li entrevistes-massatge perquè es cregui realment important, deixant que pronunciï frases tan buides com altisonants en l'esperança que un dia se'n cansi i es retiri a un parc a tirar pa als pardals. Fa mesos que es practica però tristament el pacient no presenta símptomes de millora, només s'ha aconseguit que no entri al plató amb barret de Napoleó. L'altra és l'escola «Mortadelo y Filemón», en les historietes dels quals quan un individu està afectat de tal patologia apareixen dos infermers forçuts, li col·loquen una camisa de força i se l'enduen sense que ni toqui a terra, sempre amb una frase tranquil·litzadora cap al pobre malalt.
- Que sí, que sí, que el procés és vostè i en 18 mesos independència. Ara el portem a un lloc on li presentarem en Napoleó, en Lluís XIV, en Mao i l'Elvis, perquè parlin de les seves coses.
