Austeritat a Alemanya?

10.01.2016 | 00:00

Aquesta setmana ha semblat que el món financer hagués llegit el meu article de diumenge sobre la bombolla a la Xina: l'article sobre les febleses de l'economia xinesa ha coincidit amb la percepció que la borsa mundial ha fet del tema. El fet no és menor, car tira per terra tots els arguments de l'economia global. Hem descobert que el creixement de l'economia global no es deu pas a la millor productivitat xinesa, sinó a un finançament monstruós d'aquesta. Ara tots els blocs econòmics mundials es troben en igualtat de condicions, endeutats fins a les celles i sense marge de maniobra per impulsar les seves economies.
Qui són els principals creditors de la Xina? Alemanya, Anglaterra i Estats Units. De fet Alemanya ja té experiència a finançar bombolles, és més, m'atreviria a dir que s'ha servit de finançar bombolles externes pels seus beneficis.
Qui va ser el país que més va finançar la bombolla immobiliària espanyola? Alemanya no només va finançar la bombolla espanyola, sinó que també ho va fer a la grega i a la italiana. Si mirem l'evolució de la balança comercial alemanya es pot apreciar com a partir de la reunificació de les dues alemanyes, les vendes a l'exterior perden pes fins l'any 1992, a partir del qual comencen a pujar i ja no paren fins avui, amb dos petites frenades, una al 2002 i una altra al 2008 amb la crisi de les subprimes. Aquesta corba és exactament la inversa de la balança comercial d'Espanya i prova que Alemanya va finançar la bombolla espanyola per afavorir la venda dels seus productes, majoritàriament cotxes i maquinària, i créixer econòmicament. Quan la bombolla va esclatar el que hagués estat just hagués sigut que el finançament alemany hagués sofert una patacada, però no, el rescat de la banca espanyola per part de la UE va eximir d'aquest risc als bancs alemanys. D'aquesta manera aquests no van haver de pagar la seva part de la responsabilitat en la crisi i es van escapolir.
Quan la bombolla espanyola va esclatar, Alemanya va trobar un recanvi millor, Xina. El gegant asiàtic comença a tenir un important balanç net amb l'exterior a partir de l'any 2005 i fins el 2008. La crisi subprime la supera immediatament i el creixement de les exportacions comencen a augmentar fins el dia d'avui. El creixement de Xina en els darrers quinze anys és espectacular, inversemblant des del punt de vista econòmic, passant d'un deute del 121% del PIB a l'any 2000 fins el 282% a l'any 2014, bona part del qual està en mans dels bancs (65%) i de les empreses (125%), deute que en una porció està finançat per bancs alemanys, anglesos i nord-americans. Passarà com va passar a Espanya, o els bancs alemanys en sortiran esquitxats? Es beneficiaran d'un rescat per part del banc central xinès, o en sortiran ferits? No ens convé pas que en surtin molt mal parats perquè a la fi ens tocarà a nosaltres, però una lliçó sí que és necessària, no pot ser que qui especula permanentment en bombolles alienes no rebi cap càstig i pugui continuar com si res amb aquesta política.
És ben curiós que el país que proclama més austeritat sigui el que viu més de la bombolla... aliena. Alemanya viu en l'austeritat, entre cometes, a base de cavalcar sobre les bombolles d'altres països que ella ajuda a construir. Això és molt intel·ligent però treu als germànics qualsevol força moral per donar lliçons als altres, perquè la conclusió d'ara és, sigues auster que jo viuré a costa teva. Fins aquí hem arribat! ja en tenim prou d'oligarquies que viuen a les nostres espatlles perquè encara hi hàgim d'afegir els alemanys.
De la crisi que comença ara potser els europeus i els nord-americans ens en sortirem millor. A qui afectarà el descens de l'activitat xinesa? A les empreses que hi venen, les alemanyes i totes les de matèries primeres, des del petroli fins el coure, és a dir, les dels països emergents. Però de retruc la baixada de les matèries primeres ens beneficiarà a nosaltres, millorant la balança comercial. Per tant, sí que la bufetada a Alemanya ens repercutirà, però es veurà compensada per la millora en el preu de les matèries primeres. Dit així, ens convé canviar l'exportació a Alemanya per un augment a Estats Units.
La borsa està nerviosa perquè veu com rebran molts països de Sudamèrica, d'Orient pròxim, Alemanya, Anglaterra... i per aquí a totes les empreses que tinguin interessos allà, com els bancs espanyols a Sudamèrica, Telefónica, Repsol... De retruc l'activitat del país es pot frenar lleugerament; esperem que només sigui això, cosa que requerirà continuar posant atenció per evitar que la malaltia no se'ns encomani i provoqui una puja de les primes de risc. Per aquí podria haver-hi una baixada de les inversions empresarials que necessitem per crear més teixit econòmic i per tant més llocs de treball.
Ara més que mai cal continuar el camí d'austeritat que vam començar el 2012 i ha permès a l'economia de les nostres comarques ser fortament competitiva amb l'exterior. Per una vegada el nostre model és bo i ens mirarem des d'aquesta seguretat com la bombolla xinesa pot esquitxar l'altiva Alemanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema