La societat seria diferent si tothom fos honest, treballador, solidari, compassiu, i se sentís membre actiu i corresponsable de la comunitat on vivim, sabent que tot el gènere humà constituïm una mateixa família, al marge de llengües, fronteres, colors o idees. Però la realitat que palpem i les circumstàncies que vivim, directament o a través de les notíicies i informacions, ens posen davant un panorama deplorable, malgrat l'existència de persones o entitats que treballen i col·laboren per fer del nostre món un espai de convivència i de respecte a la dignitat de tota persona. La divisió, l'explotació d'unes persones per unes altres, la mentida i l'odi, el frau i la deslleialtat, el diner i el sexe o el poder sense controls democràtics de lobbys econòmics o polítics fan que en el nostre món i la nostra societat campi lliurement, amb massa facilitat, la injustícia i la insolidaritat.
Prova evident del que acabo de dir són les pràctiques d'algunes entitats i persones, que abusant de la bona fe de persones necessitades, prometent el que no es compleix i abusant de la bona fe dels altres, fan negocis indecents sobre la misèria aliena. I d'exemples no en falten. Ofertes de crèdits ràpids i fàcils, sense, suposadament, condicions, o de serveis professionals per reclamar sense, teòricament, costos per determinats abusos, o accés a contractes de treball fixos o contractes de lloguer estables i barats, previ pagament d'uns diners que un cop cobrats es perden sense que hi hagi ni treball, ni lloguer legal, ni tan sols identificació real dels delinqüents socials que ofereixen aquests avantatges. Avui mateix he vist tres casos lamentables: el primer d'una persona que, portat per la necessitat de fer front a un pagament urgent, va acudir a una entitat de préstecs, i li atorgaren 3.000 euros, com deia la propaganda, però llegint la lletra petita l'interès ha resultat ser del 28%. El següent cas es tracta de persones, que, amb engany i dany a tercers, ofereixen contractes de lloguer a persones necessitades, tot abusant de la seva necessitat, però resulta que els habitatges objecte del con?tracte ni són seus, ni es fan amb coneixement i consentiment del propietari. I el tercer cas és el d'entitats que adquireixen de bancs o caixes, o empreses de serveis (especialment de telefonia), paquets de suposats crèdits incobrats, sovint fins i tot prescrits o qüestionables, i amb tota una plèiade d'assessors i advocats posen en marxa un procés, no judicial, sinó de telefonades i cartes amb l'única finalitat de coaccionar i atemorir, per cobrar al marge dels tribunals. "Si vol estar tranquil i no vol rebre més requeriments, li oferim la possibilitat de pagar el 50% del que li reclamen, i tot solucionat".
Curiosament, tot i les amenaces d'acudir als jutjats, la majoria de vegades no hi solen anar. I és que quan els tribunals de justícia no funcionen de manera àgil, eficaç, ràpida i exemplar proliferen tota mena de voltors carronyers que abusen de les persones de bona fe i actuen amb engany, frau i usura. Hi ha molta feina a fer.
