El PSOE no acaba de tocar fons, desorientat en la crisi econòmica i política, abandonat cada vegada més pels seus antics simpatitzants i sumit en conflictes interns d'identitat i lideratge. Sembla un calc de l'ombra del Pasok grec sota el sol de Podem. La tragèdia del PSOE després del 20-D és que, faci el que faci, la decisió el perjudica.

El millor per al PP és la gran coalició amb el PSOE i Ciutadans, però tampoc li van malament unes noves eleccions. En el fons es compliria el desig de Rajoy que hi hagi un sistema electoral a dues voltes. La idea és que a la segona volta hi concorrin els dos partits més votats en cada circumscripció. Això no ho estableix l'actual llei electoral, però possiblement l'electorat causaria aquest mateix efecte de polarització. El vot de la dreta s'orien?taria a favor del PP, en perjudici de Ciutadans. El vot de l'esquerra es concentraria també, però no al voltant del PSOE, malgrat tenir més escons que Podem, sinó que aquest partit pujaria, igualant i fins i tot superant el PSOE, relegat a tercera força política. La bretxa entre el PP i el PSOE s'engrandiria encara més.

L'alternativa de formar una gran coalició d'esquerres, a la portuguesa, és inviable i no només perquè seria el camarot dels germans Marx convertit en pont de comandament.

Al PSOE no li convé anar a unes noves eleccions i en això cal suposar que coincideixen els dos bàndols que mantenen una lluita interna per la seva direcció, personificats en Pedro Sánchez i Susana Díaz. En la seva estratègia de desplaçar Sánchez, al sector de Díaz li interessa l'abstenció dels diputats socialistes en el procés d'investidura de Rajoy. El càlcul seria vendre la imatge del PSOE com a partit seriós, que se sacrifica per l'estabilitat d'Espanya, i assolir amb Podem acords en lleis de contingut social que impo?sarien al govern en minoria de Rajoy. De passada, l'actual presidenta d'Andalusia guanyaria temps per no «fugir»?de la seva regió. Podria organitzar amb tranquil·litat el seu relleu allà i l'assalt a la Secretaria General del partit. Alhora, confiarien que Podem comencés a tenir fissures en els seus compromisos electorals amb els votants i amb les coalicions concertades a Galícia, València i Catalunya.

No obstant això, a Sánchez l'abstenció en la investidura de Rajoy el perjudicaria. La seva imatge es deterioraria en no votar el seu grup en contra de qui ell va qualificar amb gran duresa a la televisió com a polític indecent. Apareixeria com el líder que permet amb el seu silenci la continuïtat del govern del PP; un líder feble, desautoritzat i sense control sobre el seu partit. L'abstenció la patrimonialitzaria positivament Susana Díaz a l'espera que Rajoy, fart de ser un President captiu d'una majoria parlamentària hostil, decidís en un parell d'anys avançar les eleccions. No obstant això, caldria veure si aquesta opció beneficia la recuperació del PSOE o més aviat la interpreta l'electorat d'esquerres com una estratègia de lluita interna que, lluny de representar una cosa nova, expressa el desig de retornar a la vella política del bipartidisme i al seu repartiment del poder. Iglesias i Rivera ho ressaltarien dia rere dia.

En tot cas, l'opció de l'abstenció juga en contra de Pedro Sánchez i per aquest motiu, descartada la idea de noves eleccions, la seva única basa consisteix a arribar a un acord amb Podem, Esquerra Republicana i altres grups parlamentaris per ser investit president del Govern. Per això hauria de traspassar alguna línia vermella i no és desgavellat pensar que decidís proposar la possibilitat d'un referèndum a Catalunya en uns termes i condicions (exigència d'alts percentatges de participació i de vots favorables) que garantissin un no a la independència i un suport a una reforma constitucional en sentit federal. Això comportaria obrir un debat dins del PSOE sobre la concepció socialista de la unitat d'Espanya, fet que causaria una important divisió al seu si. Sens dubte seria el senyal definitiu perquè Susana Díaz entrés en acció.

Pedro Sánchez està en una fugida cap endavant i entre somriures ha deixat cadàvers pel camí, sobretot a Madrid. Amb permís del cantant Rubén Blades, a Pedro Navaja en les passades eleccions «lo vi pasar, con el tumbao que tienen los guapos al caminar». Va apunyalar Tomás Gómez, en prevenció de mals resultats electorals, i Carmona per obtenir-los, sense aplicar-se ell la mateixa medicina. Susana Díaz ensenya aquests dies el seu revòlver i el guarda a la seva bossa «pa' que no estorbe», però Sánchez sap que està en perill. «Y Pedro Navaja puñal en mano le fue pa' encima,/ el diente de oro iba alumbrando toda la avenida,/ mientras reía el puñal hundía sin compasión/ cuando de pronto sonó un disparo como un cañón./ Y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía a esa mujer/que revólver en mano y de muerte herida a él le decía:/ "Yo que pensaba hoy no es mi día, estoy salá,/ pero Pedro Navaja, tú estás peor, no estás en ná..."». Doncs això, pura tragèdia per al PSOE ... i segurament també per a Espanya, a la vista del batibull ideològic de Podem.