Cartes

12.01.2016 | 00:00

La CUP ja té el cap...
i Madrid també
Joan Coll Vila. figueres.
Finalment el Sr. Mas s'ha hagut de fer a un costat per les grans pressions rebudes de totes bandes (dels seus inclosos). Per fi, però, la CUP ha aconseguit el seu cap i Madrid també, ja que tots els mals d'Espanya passaven, segons ells, pel Sr. Mas. Es mereix però tots els elogis del conjunt de ciutadans per la seva gran valentia política demostrada en posar així les bases del procés, davant els entrabancs i les infinites crítiques rebudes. Volent situar històricament i simbòlica el personatge, és com el cap del general Moragues i Mas (fill de Sant Hilari Sacalm) que van aconseguir els felipistes el 1714 i que físicament van tenir penjat durant dotze anys dins d'una gàbia a la porta del Mar de la muralla de Barcelona. Ara ja no hi ha cap excu?sa per posar-se a treballar definitivament per la independència de Catalunya. Confiem una vegada més en els polítics?

Crida a l'esperança
i el seny
Carles Bastons Vivanco. ST. Feliu de Pallerols.
Com a gironí de soca-rel em plau i complau per molts motius la investidura de Carles Puigdemont, a qui felicito públicament i li desitjo molta sort i encert en aquest moment històric; complex, sí, però il·lusionant.
Com a professor de llengua faig una crida a la mesura, al seny per evitar desqualificacions personals grolleres, titulars hiperbòlics despectius, expressions del tipus «morir matando», «una pedra en el camí» que sovint apareixen als mitjans de comunicació en boca de polítics. Pensem en la mesura invocada pels clàssics i, també en la finor d'esperit, elegància intel·lectual, tarannà democràtic i catalanista de persones, moltes de gironines, homes i dones, de la nostra història recent i que tant enyorem en nombrosos àmbits (polític, acadèmic, cultural, educatiu, eclesiàtic, literari) noms com ara, entre altres: Caterina Albert, M. Àngels Anglada, A. M. Badia i Margarit, Josep Benet, Francesca Boris, J. M. Coll i Alentorn, S. Espriu, F. Ferrer, J. Irla, J. Ferrater Mora, N. Jubany, J. Pallach, Rafael Patxot, Modest Prats, Lluís M. de Puig, C. Rahola, J. Reventós, Rosa Sensat, Santiago Sobrequés, J. Vicens Vives, Joaquim Xirau, i molts més.

El Compromís de Casp
Joan Boronat Lecha. blanes.
La inexplicable presència de tres valencians en unes assemblees de la CUP per decidir president de Catalunya em recorda el compro?mís de Casp, format per tres compromis?sa?ris valencians, tres d'aragonesos i tres de cata?lans.
Ja en aquell 1412 tenim mostra de les frivolitats dels catalans. El desig de constituir una república és avortat pel feudalisme català i no queda altra opció que anar a Casp. Amb tres vots aragonesos, dos de valencians i un de català a favor de Ferran d'Antequera, s'escull un rei de la dinastia castellana dels Trastàmara. Poc podien fer els compromis?saris catalans, però sembla ser que no van poder resistir-se a embolicar la troca. Pere de Sagar?ri?ga i de Pau fa una estranya votació: considera com a legítims successors tant Jaume d'Urgell com a Alfons de Gandia, entre els quals reparteix el seu vot, i, no obstant això, va recalcar que el regne de Sicília corresponia per dreta llei a l'infant Frederic de Luna (quin embolic). Guillem de Vall?seca donà el mateix argument però votà només per Jaume d'Urgell, mentre que Bernat de Gualbes votà per Ferran d'Antequera. Els dos primers podríem catalogar-los com l'avançament de la filosofia surrealista d'alguns polítics de la Catalunya del segle XXI, el «sí però no» i el tercer, com el primer botifler del qual hi ha constatació, junt amb el feudalisme català, que es va oposar a l'oportunitat de crear una república catalana.
Actualment el feudalisme ha estat subs?tituït pel capitalisme, que anteposa la globalització mal entesa a la descentralització del poder, i, també tenim els botiflers de torn, PSC, PP, C's, etc., que fan el joc al centralisme capitalista en contra d'una administració de proximitat independent i democràtica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema