Cartes

13.01.2016 | 00:00

Tenen remei?
Xavier Serra Besalú. girona.
El dissabte 9 de gener s'anuncia que, finalment, fruit d'un acord entre els nostres diputats, podrem tenir un president i un govern.
Jo ho celebro. Potser alguns preferíeu que, d'aquest aparent atzucac, no ens en  sortíssim. Bé: diferents opcions, la llibertat. La democràcia cal exercir-la: ens treu de sobre dictadors i amos «propietaris».
Connectat a la xarxa, en pocs minuts llegeixo atacs violentíssims a la persona que s'ha triat. Si no en saben res! Un mitjà madrileny el titlla de desconegut i afegeix que té «estudios no terminados de filología catalana». Carai, un periodista emotivament agressiu, oi?
Els catalans no solem actuar així: el respecte és clau en una societat democràtica moderna a?van?ça?da, i Catalunya ho és.
Sóc de Girona, conec el nou president, i m'avergonyeix que l'ataquin malànimes ignorants, que semblen una mescla de fatxendes i facciosos. Siguem ben educats: si fem una república independent, mirarem de seguir respectant tothom. Allà, en canvi, sembla que alguns no tenen remei.

Qui us ha educat?
paquita xarles arnau. girona.
Srs. polítics de tots els colors i ideologies, qui us ha educat? Heu fet una campanya vergonyosa pròpia de persones sense maneres ni educació. Abans de presentar els vostres projectes, tots sense excepció, us heu carregat els dels altres, tot el que han fet, estigui bé o no. Tots heu fet alguna cosa bona i algunes no tant. Els ciutadans entenen que no és fàcil governar un país i menys en temps de crisi com la que estem vivint, però criticar tot el que fan els altres és propi de persones maleducades i barroeres, seria més positiu que junts examinessiu  en què heu fallat, en lloc de barallar-vos, estudiar els problemes reals del país, les baralles i les crítiques no arreglen res, fomenten engrinyes. Molta gent no troba feina, més d'un no li agrada el que hi ha, opta per demanar ajuda i quedar-se a l'atur, ningú controla res. Molts dels que cobrem la jubilació hem treballat dur amb sous baixos i estem vius, la dignitat de la persona demana guanyar-se el pa amb la suor del seu front. Els governants teniu el deure de controlar i posar ordre, de procurar que tothom tingui un treball. Els robatoris dels politics i els escàndols que s'han descobert ultimament no haurien d'existir. Si la vostra conducta no és neta, com podeu netejar la dels ciutadans? Conclusió: menys discursos, xarlatanismes barats i mentides i més honradesa. He dit.

«House of Mas»
jordi cros alsina. girona.
Per als addictes a les sèries i al 8è art, si fem un símil serièfil d'aquests últims tres mesos vistos en perspectiva, el nom de House of Cards sobrevola la ment de tots els amants de sèries de televisió nord-americana. Una gran sèrie d'intriga política protagonitzada per Kevin Spacey.
L'espectacle viscut a casa nostra des del dia 27 de setembre fins al passat dissabte vindria a ser la primera entrega d'un remake a la catalana amb un pressupost més auster. Això sí, el gran final ha estat a l'altura i el prota, l'Artur Mas, s'hi ha lluït com mai, deixant el pavelló ben alt. Com tota bona sèrie, l'espectador ha vist de tot: negociacions maquiavèl·liques, enganys, hipocresia, tensió a dojo, conspiracions, drama i eufòria.
I com no, l'última entrega no es podia acabar de cap altra forma que amb un potent i impactant cliffhanger, concloent part de la trama però deixant quelcom en suspens perquè tots esperem amb ànsies la nova temporada. La legislatura de la transició cap a la república.

Ja repiquen
les campanes
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
La indomable CUP va provocar fa tres mesos un desgavell al Parlament de Catalunya. Per apaivagar la «fera» el president de la Generalitat, Artur Mas, expert domador, va agafar la motxilla i el bastó i va dissimular un passeig però va deixar un successor; el popular alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que seguirà la mateixa estrella independendista que inicià Artur Mas com a president de la Generalitat.
Els quatre gats de la CUP volien imposar el seu criteri a la majoria de Junts pel Sí. Finalment han tingut seny i han arribat a un acord. després de fer-nos suar els torrons. No hi haurà eleccions, que haurien provocat un desastre. El PP, Ciutadans, Socialistes i Podem ho lamenten, perquè amb les eleccions aspiraven pujar un escaló i fer-se amos de la política catalana. Els ha tocat la fava, en el tortell de Reis.
Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena, diu la cançó. Els periodistes i comentaristes de la ràdio i de la televisió que es creien profetes de la política, amb l'acord de Junts pel Sí i la CUP i l'inesperat president han caigut de cul i amb la boca oberta.
El màgic Mas ha donat un tomb a la truita. Repiquen les campanes. El govern de Madrid intentarà tallar les cordes del campanar. Bon cop de falç, defensors de la terra. bon cop de falç. M'agradarà saber què opina l'expolític convergent López de Lerma.

Un pas al costat,
i ara què?
francesc buixeda cabré. santa pau.
Aquest segon dissabte i ?diumenge de gener hem viscut, després de 3 mesos d'incertesa, que Junts pel Sí i la CUP s'han posat d'acord i han pactat, in extremis, la investidura del nou president de la Generalitat. Com ha estat possible?, doncs amb un pas al costat del president en funcions, considerat candidat des de l'inici dels comicis del 27-S, Artur Mas.
Durant aquests mesos, no hem parat de tenir notícies, decebedores unes vegades i esperançadores altres, després de cada reunió negociadora. El que no ha variat des de l'inici és que el candidat a la Presidència era Artur Mas. Malgrat tot, la CUP ha aconseguit finalment imposar la seva postura «no a Mas», mitjançant renúncies per ambdues parts. Durant aquest procés ERC, soci de Junts pel Sí, no ha intervingut oficialment en les negociacions. Per què? Algun dia ho sabrem.
Han pactat en les darreres hores per «por» als resultats d'un nou procés electoral, després del vergo?nyós espectacle que se'ns ha ofert en la negociació? Han estat tres mesos sense posar-se d'acord i als darrers minuts ho aconsegueixen! La classe política sobiranista ens ha mostrat la més nefasta habilitat negociadora.
Ja tenim president, l'Honorable Sr. Carles Puigdemont, fill d'Amer i alcalde de Girona, proposat pel Sr. Mas com el seu «dofí», que ens fa recordar el succeït en altres temps. Esperem, però, ho sigui de tots els catalans i catalanes, repeteixo de tots, perquè el seu antecessor d'un temps ençà s'oblidà d'una bona part de la ciutadania (majoritària), per dedicar-se en cos i ànima a l'independentisme, que l'ha portat finalment a renunciar a la renovació al davant del Govern català, per les pressions de la CUP per una banda i per la bona fi del procés per l'altra. I per això preguntem, i ara què?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema