Citava el fiscal Horrach, que duu l'acusació entre d'altres persones de la infanta Cristina, en el judici que se celebra a Mallorca, una frase del polític Azaña, per defensar l'exculpació de la figura règia. No deixa de ser una ironia que se citi el president Azaña, un dels reformadors espanyols més rellevants de la història, amb millor formació i que millor va analitzar els problemes del país per posar-hi remei. Valedor de les autonomies, a banda de defensar amb el seu prestigi l'Estatut català republicà, si els interessa la història, trobaran les actes del Congrés en les quals analitza les causes del latifundisme andalús i els beneficis de la reforma agrària de la República. Un exemple pels polítics en una època de canvis.

Tenim nou Govern a casa nostra, amb el senyor Puigdemont com a president. Fruit d'un acord, d'una coalició de coalicions de partits. El nou president es reivindica continuador del president Mas, que ha deixat el càrrec. De fet, el discurs de programa recupera el darrer discurs programàtic del president Mas. L'acord en relació a la CUP presenta aspectes curiosos, com l'acceptació d'unes suposades culpes dels cupaires en les negociacions, o l'obligació de votar sempre favorable a Junts pel Sí. Un acord amb aspectes de batalla soterrada o revenja.

Un nou Govern és una gran ocasió per intentar dur a terme reformes, com la possibilitat de reduir el nombre dels municipis o, una altra possibilitat, aplegar els serveis dels nuclis més petits en àrees més grans i efectives. Reformes similars s'han dut a terme a Itàlia, Grècia, Dinamarca o Alemanya. A França, valedora dels municipis com a punt vertebrador republicà, opten per unificar autonomies. I es parla d'una passa similar a l'Alemanya federal. Quan veiem la irrupció de gegants com Brasil, Xina o Rússia en l'escena mundial, aplegar forces és una bona jugada. Com és urgent un pla de xoc econòmic per a les famílies en risc de pobresa: governar per a solucionar necessitats de la gent. Tornem a la continuïtat d'allò que alguns denominen el procés. Si veuen els resultats de les darreres eleccions estatals, llegiran detalls curiosos. A pobles de l'antiga frontera, van vèncer els socialistes, a la Jonquera o Portbou; i Ciutadans ho va fer a Vilamalla o Roses. En el cas de les grans poblacions del litoral català, que concentren un gruix de població, el guanyador va ser En Comú Podem. El litoral enfront de l'interior. La veu del poble, en el nostre cas, són les veus del poble. Múltiple, i poc partidari d'imposicions de qualsevol mena. Som un país amb molts Quixots en la nostra història, i sabem com solen acabar.