Cartes

14.01.2016 | 07:18

A Carles Puigdemont
ANNA MARIA MUNTADA BATLLE. granollers.
Com a gironina vull felicitar-lo i desitjar-li alhora que tingui  la fermesa necessària per superar amb èxit el seu nou mandat presidencial  en uns moments tan crítics.
Pel que fa a  la CUP, prefereixo no fer cap tipus de comentari.

Endavant, Carles
Dolors Hugas Puigvert. Les Olives.
No m'he sentit mai espanyola però sí, en canvi, molt independen?tista i el 27-S vaig votar Junts pel Sí. Al llarg d'aquests tres mesos de manca d'entesa amb la CUP, sempre vaig tenir l'esperança que arribarien a un acord per evitar unes eleccions que haurien fet molt mal al procés. Quan van dir que el president havia «tirat la tovallola» en favor del procés -decisió agosarada i molt valenta- em va fer molta pena perquè tinc clar que sense ell no estaríem tan a prop d'aconseguir allò que estem esperant una gran majoria de cata?lans: una Catalunya lliure d'imposicions i negatives constants que no deixen millorar el país.
En saber que el Sr. Mas havia escollit el Sr. Puigdemont com a candidat vaig quedar tranquil·la i relaxada. Els que hem seguit la petja independentista del fins ara alcal?de de Girona sabem, o així ho transmet en els seus discursos, que ho sent de veritat. El Sr. Mas ha deixat el llistó molt alt i és difícil superar-lo; tot i això, havent seguit el debat d'investidura del Sr. Puigdemont, m'he acabat d'adonar que serà un bon relleu i no serà fàcil d'abatre'l pels coneixement que té en la majoria de vessants.
Els que creiem en el procés d'una Catalunya independent no hem de deixar de creure-hi i ho hem de transmetre activament als altres, ja que tothom hi guanyarà.
Endavant, Carles, estarem al teu costat i entre tots ho aconseguirem.
Visca Catalunya Lliure!

És ara que fem història
alèxia oliva vila. santa coloma de farners.
És ara quan, al cap de tres intensos mesos d'assamblees, discussions i reunions per intentar posar cara al nou president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Mas ha decidit fer un pas al costat per deixar que Carles Puigdemont capitanegi aquest vaixell que intentarà, de mica en mica, allunyar-se d'Espanya. És ara quan els cupaires deixen enrere, per fi, les diferències ideològiques amb Junts pel Sí per unir-se, fer pinya i lluitar amb força per aconseguir despertar-se en un país diferenciat del del Sr. Rajoy (de moment). És ara que el desig amb el que sempre hem somniat els de cor ratllat de groc amb quatre marques allargades de sang roent i amb una estrella al capdamunt, es comença a palpar, fent així de la utopia de tants anys una possible realitat: la independència. Però no és ara que llancem persones a la «paperera de la història» com alguns propis somniadors diuen, ni és ara que ballarem un tema de Queen per celebrar la investidura, ni és ara que ens espantaran paraules d'alguns que ens parlen de por a les urnes, ni és ara que deixarem que ens afebleixin les paraules d'aquells que no somien, que no creuen en un futur millor per a Catalunya. Ara sí que és l'hora, i no ens rendirem.
I avui les paraules de Guardiola al Parlament, ja fa cinc anys, es reviuen constantment a la meva ment, però també al meu cor. Pep, ja som un país imparable, ja ha quedat demostrat, però ara sí que ben d'hora, ben d'hora, en despertar-nos un dia al matí, el somni de tants s'haurà fet realitat.
I des d'aquí, amb els meus 17 anys, dic amb força allò que no puc dir a través de les urnes: Visca Catalunya lliure!

Una bona iniciativa
josé maria majoral bigorria. barcelona.
Vull felicitar l'Ajuntament de Tossa de Mar per la feliç iniciativa que ha tingut de facilitar des de fa diversos anys a un veí del carrer Marc Chagall, número 6, perquè a la zona d'aparcament de davant de casa pogués posar uns testos per evitar així que se li aparquin davant de casa. Seria molt bonic que aquesta possibilitat s'estengués a tots els veïns del carrer i així aconseguiríem que no es pogués aparcar enlloc, segur que el carrer quedaria molt bonic ple de testos. Això sí, crec que s'hauria d'obligar a plantar-hi algun tipus de vegetal.
He presentat dos escrits al «Servei d'Atenció al Ciutadà», (Núm. 2.447 del 2016-06-08 i 3.640 del 2015-09-04) i encara ningú s'ha dignat a respondre.
Demanaria que se'ns informés a tots els veïns dels passos que hem de seguir per obtenir aquest privilegi. Seria interessant que informessin del preu que té i molts dels veïns de segona residència ens acolliríem a aquesta feliç iniciativa, fins crec que acceptaríem pagar una mica més que els residents habituals, igual que es fa amb altres serveis municipals.
També m'agradaria saber si aquest privilegi es permet per «tant per cent», per «incompetència» dels serveis municipals que han de vetllar per això (Guàrdia Urbana que en diversos anys ha passat milers de vegades per davant, Urbanisme...) o perquè és costum que l'Ajuntament ho permeti.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema