Som molts els que coincidim que un dels grans problemes del nostre país es la manca de transparència en el finançament dels partits polítics, que curiosament ningú no vol resoldre, no fos cas que sabéssim qui paga què i qui hi ha al darrere dels diners que després es malgasten en campanyes electorals o en despeses de difícil justificació. Ens fa tanta por remenar aquest tema que en tots els anys de democràcia ningú ha estat capaç de tirar endavant una llei que reguli de debò com i de quina manera es poden finançar els partits polítics i, sobretot, que converteixi en públics els comptes dels partits. Ni tant sols en el culebrot de finals d'any entre la CUP i Junts pel Sí es va incloure aquest tema.
En altres llocs del món no són tan primmirats i s'atreveixen a publicar cada any tot el que aporten les empreses o qui sigui a la caixa de les formacions polítiques. Potser el cas més cridaner és el dels Estats Units, on només cal accedir al portal opensecrets.org per saber, per exemple, que en un any les aportacions als dos grans partits poden pujar la xifra de més de tres mil milions de dòlars o que, de mitjana, indústries farmacèutiques, hospitals, bancs o asseguradores destinen 500 milions de dòlars per cap a pressionar el poder polític nord-americà. Però també, podem saber que més del cinquanta per cent dels lobbistes professionals que hi ha avui als Estats Units, surten de les institucions americanes (Congrés, Senat, Agència Federal), és a dir, que allà no cal recol·locar els càrrecs públics a les principals empreses, sinó que aquests tenen un lloc de treball garantit exercint com a lobbistes a les moltes empreses de «pressió» que treballen a Washington.
Com a mínim saben de quin peu calça cadascú i no com aquí, que hem de viure un any i un altre sota l'ombra de la sospita permanent de la corrupció.
