Mentre miràvem el debat d'investidura, explicàvem a l'Aniol (9 anys) i a la Fiona (8 anys) el significat de l'elecció del 130è president de Catalunya. Tots dos coneixen bé el 129è, així com els tres anteriors pel Polònia. Suposo que per això l'Aniol ens va preguntar: «I pot ser una dona el president de Catalunya?». Un «És clar!» va sortir expel·lit immediatament. Sort que no ens va preguntar exemples d'altres països perquè més enllà d'Angela Merkel, cancellera d'Alemanya, Gro Brundtland, primera ministra de Noruega, Mary McAleese, presidenta d'Irlanda, o d'alguna altra de països de Sud-amèrica, no n'hauríem sabut gaires més.

Aquest biaix de gènere no només em va fer pensar en la virulència contra les dones polítiques de la CUP d'aquests darrers dies per part d'uns quants energúmens, sinó també en altres biaixos de gènere en àmbits ben diferents del polític, com ara la docència de la física. I és que he pescat al vol un article de finals de 2015 a la revista International Journal of Science Education on es demostra que els professors de física de secundària puntuen més baix les noies que els nois tot i tenint exactament el mateix rendiment. Es tracta d'un estudi amb 780 professors de Suïssa, Àustria i Alemanya, on s'havia de qualificar la resposta a una pregunta d'una prova física d'un estudiant fictici. La resposta era exactament la mateixa per a cada professor i només el gènere i l'especialització de l'estudiant en idiomes o ciències era diferent. Estalvio els detalls de l'anàlisi (regressió múltiple) però els resultats van mostrar biaix de gènere a favor dels nois.

M'encanten els físics i els polítics, però vull que n'hi hagi tants d'homes com de dones!