Cartes

Andreu Moreno. girona.

L'esperpent en què s'ha instal·?lat la política a Catalunya ha tingut un nou capítol: l'elecció d'un president al qual cap ciutadà havia votat i que promet dur a terme un procés il·legal contra la voluntat de la majoria de catalans, aquest 52% que no volem aixecar una frontera amb la resta de ciutadans espanyols. Un esperpent basat a més a més en la por a les urnes. Les pèssimes enquestes que manejava l'entorn de Mas on CDC es desplomava i ni tan sols arribava a la majoria secessionista amb ERC i la CUP van ser el detonant de l'acord. És curiós que els qui s'omplien la boca de demanar «urnes», ara han tingut pànic a posar-les quan han olorat el fracàs. Ja se sap: allò d'«escoltar el poble» queda molt bé sempre que el «poble» digui el que a mi m'interessa.

Sense fonament tot el que surt de Mas

Quim durall. banyoles.

Un aprenent de filòleg de lletres, un literat periodista, què sabrà de portar l'empresa més gran de Catalunya: el País català? La rigorositat comptable-administrativa són les matemàtiques, no les cal·ligrafies de Puigdemont.

S'ha d'exigir als dirigents una carrera, almenys, de ciències polítiques, perquè si no és com posar un paleta, o un manobra, a conduir avions.

Som a la prehistòria amb aquesta gent política privilegiada, que només s'han preocupat d'aforar-se i de tenir prebendes en contra del sentit comú. Un poeta idealista a dirigir l'empresa més gran que tenim! Ens estavella segur, agafat de la mà de Mas!

A mi ningú m'ha preguntat si el volia com a «president». Me l'han han posat a dit.

Objectivitat contrastada al sobiranisme

JOAN JANOHER I SADURNí. FORALLAC.

Quants raonaments podem trobar dintre l'enunciat. No podem deixar passar el moment històric com irrepetible de la situació que estem vivim a Catalunya. Han sigut tres mesos angoixants de tibantors per la manca de comprensió del radicalisme polític a casa nostra. La dèria del pujolisme ha perjudicat la bona marxa de la institució, encapçalada aquesta per l'honorable president Artur Mas. Ara que la treva de l'estira i arronsa sembla haver arribat a bon port, ens caldrà sort.

La renúncia del càrrec del president en funcions, Artur Mas, dóna opció a dignificar la seva postura, contrariada pels opositors detractors del simbolisme negatiu de CDC que durant molts anys fou la insígnia de Jordi Pujol. No voldria contrastar les seves actituds, però sí que ha estat un exemple patriòtic i d'honestedat com a cap indiscutible de la Generalitat. Avui, amb el seu comiat, s'obren les portes a la investidura del nou president, Carles Puigdemont, havent demostrat serenitat i fermesa de compromís.

Amb aquest nomenament hem evitat el possible esberlament del procés i de la continuïtat del nostre objectiu més immediat de sobirania. Mentre que la resta de partits esperançats a beneficiar-se d'unes noves eleccions hauran d'anar a pastar fang, com a remei ineludible de l'obstinació constant i contradictòries als nostres projectes. A veure, doncs, si d'una vegada per totes aprenen a contrastar amb criteri l'acceptació parlamentària escaient a la consulta reivindicativa i necessària.

La música de David Bowie

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE. TORROELLA DE MONTGRÍ.

La música ens acompanya al llarg de la nostra història personal. Hi ha cançons que cada vegada que les recordem ens duen a la memòria un munt d'escenes i emocions que han estat i són part de la nostra vida, fins a conformar-ne la banda sonora per a molts de nosaltres.

Aquesta setmana vàrem saber del traspàs de l'artista David Bowie. Escoltant i llegint els comentaris apareguts a la premsa, m'he adonat que les seves cançons formaven part de la banda sonora d'un gran nombre de persones. No era conscient de com era d'important per a un públic tan ampli. Estic segura que les seves cançons els continuaran acompanyant. Amb una veu tan personal com la seva va saber renovar el món musical, creant un munt d'obres que podien agradar o no, amb tota la controvèrsia que comportava la transgressió que de vegades transmetia pel que deia o la seva imatge, però que ningú no podia discutir en el seu gran valor creatiu i d'innovació. La prova és que ha influït molt d'altres artistes de la música contemporània.

Molts aquests dies hem escoltat alguna de les seves cançons per fer un petit homenatge a aquest creador. Alguns dels seus seguidors deien que era immortal. Tenien raó perquè la seva obra artística perdurarà com una referència important del món cultural del nostre temps i acabarà per convertir-se a la llarga en un clàssic, si és que ja no ho és. El seu productor musical va explicar que Blackstar, l'últim àlbum que va sortir al mercat la setmana anterior, havia estat el seu regal de comiat. Lluitava contra un càncer i va crear fins a l'últim moment, fent-nos aquest regal el dia que complia 69 anys.

No evadir la responsabilitat

Pedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

Ningú pot negar la pluralitat d'Espanya i dels espanyols. Cosa molt diferent és que aquesta diversitat signifiqui la ruptura de les normes de convivència que tota societat ha de conrear amb cura, com a fonament de la seva convivèn?cia per sobre de les legítimes diferències. Com a resultat, entre altres coses, de la dura crisi econò?mica, han aflorat al nostre país dues visions contradictòries del que significa la convivència. D'una banda, els que volen consolidar i aprofundir el consens que va il·luminar la Constitució; per una altra, els que propugnen una ruptura que posaria en risc el patrimoni de bé comú tan durament pastat en els últims decennis. Penso que alguns no han d'eludir aquesta responsabilitat, si no personalment ells, sí almenys els seus partits.