Fa més d'un un any, un polític de Convergència i Unió m'informava de la creació d'un Gal informatiu impulsat per poders opacs, amb activitat en mitjans informatius a la capital espanyola però també catalana, amb la finalitat de torpedinar el procés independentista. Un Gal informatiu que a criteri d'aquest polític havia aconseguit destapar casos de corrupció reals, com el dels Pujol i el del 3% amb arrels a tot Catalunya, però que en realitat disparava contra tot el que pogués fer mal al seu partit i a aquells que donessin suport a la independència. La suposada organització fosca ho feia a base de fabricar casos falsos «manipulant documents i voluntats». Em posava exemples com l'intent de trobar brutícia contra Artur Mas, a qui van acusar de tenir diners a l'estranger, quan després es va demostrat del tot fals. També a Xavier Trias, de qui van arribar a publicar falsament que tenia diners en comptes a Suïssa i Andorra.
En aquell moment vaig pensar que en realitat aquest polític de CDC buscava protegir els seus companys de partit.
Passat el temps tinc molts dubtes i alguna certesa. Sobretot en veure la rapidesa amb què han començat a disparar contra Carles Puigdemont per haver cobrat subvencions per les seves activitats periodístiques, quan els periodistes sabem que a Espanya i a Catalunya tots els mitjans de comunicació, ab?so?lutament tots, reben o han rebut subvencions amb més o menys mesura. I els periodistes sabem que aquest és l'autèntic càn?cer del periodisme. Aquesta i altres dependències econòmiques. Perquè cada vegada que un mitjà rep diners d'una administració, la llibertat es veu condicionada i, a vegades, emmordassada. És això el que està destruint el periodisme i no pas internet.
Que els mitjans de comunicació que va treballar o liderar Puigdemont hagin rebut subvencions és, al meu entendre, tan trist com que els hagi rebut qualsevol altre mitjà de comunicació. La pregun?ta clau és si les subvencions són o no legals.
Començar a atacar-lo a poques hores de convertir-se en president per accident em fa pensar, i molt, en aquell polític de Convergència que fa més d'un any em va alertar de l'existència d'un Gal informatiu.
