El temps passa i les ideologies són canviants. Polítics que no havien estat mai independentistes ara ho són, alguns per convicció i altres per pur oportunisme. El que no canvia mai són les actituds. És el que li està passant a Convergència de Girona amb el ball de cadires una vegada Puigdemont ha marxat a la Generalitat. El nou ridícul té dues cares. La primera és la rocambolesca operació per fer alcalde el número 19 de la llista pensant que els potencials ofesos -des del 2 al 18- no se sentiran insultats. La segona és el retorn de les antigues pugnes CDC-UDC, ara de la mà de Demòcrates. Convergència continua actuant com sempre (tothom ha de seguir el dictat de no se sap exactament qui) i Demòcrates fa d'Unió. Quan s'ha de decidir qui és el relleu de Carles Puigdemont, Demòcrates aixeca el dit (com ho feia Unió), presenta credencials (com ho feia Unió) i es nega a acceptar la decisió dels socis (com ho feia Unió). Durant una setmana han estat incapaços de decidir l'alcalde i no serà per manca d'interessats, fet que demostra que per molt que sembli que tot canvia, en realitat tot continua igual.
