El futur no està escrit

Un cop coneguda la investidura de Puigdemont, ara cal veure com durà a terme la seva acció de govern

18.01.2016 | 07:04
El futur no està escrit

Què farà en Puigdemont? És la pregunta que més m'han formulat des de dissabte passat. Com si ser periodista, conèixer el president i ser coetani seu donés un plus de saviesa. Després de tres mesos de negociacions i propostes, ni polítics, ni tertulians, ni els més savis del país havien endevinat que Carles Puigdemont seria el president de la Generalitat. Per tant, menys es pot preveure què depararà la seva presidència.

Xavier Sala i Martín diu que "els economistes som incapaços d'endevinar el futur". Els periodistes, igual que els economistes, ens dediquem a analitzar fets. És una presidència atípica. Tant per la insòlita manera d'accedir-hi com per un full de ruta inèdit, boirós i gens convencional.
Carles Puigdemont és un cas infreqüent en la política. Ha arribat a alcalde de Girona i president de la Generalitat per circumstàncies. Sense buscar-ho. Sense conspirar. Senzillament, el que deia Shakespeare: "El destí baralla les cartes, però nosaltres som els que hi juguem".

Va ser candidat a l'alcaldia de Girona perquè Carles Mascort va renunciar per unes amenaces anònimes. I ha arribat a la presidència de la Generalitat d'un dia per l'altre de la manera més inesperada. El futur no està escrit. L'anem trobant a través de viaranys tortuosos que ens deparen mil i una sorpreses que canvien el rumb de les nostres vides. Unes vegades de forma més previsible i d'altres més sobtada.

Puigdemont tindrà una presidència difícil. Complicada. Hi arriba sense liderar una candidatura, sense guanyar unes eleccions. Hipotecat per la designació d'Artur Mas. Sabrà i podrà treure's aquest estigma inicial? Aquí rau una de les claus, més enllà d'aquest incert objectiu de la independència de Catalunya i del previsible i travat enfrontament amb les institucions de l'Estat. En algun moment, en algun gest -extern i intern- ha de deixar clar que ell i només ell és el president. I ho ha de deixar ben clar, o almenys ho hauria de fer, tant a Artur Mas com a Oriol Junqueras. De govern coral només n'hi ha a Suïssa i allò és una altra cultura. D'entrada, no ha tingut més remei que envoltar-se de gent de la màxima confiança d'Artur Mas. Probablement hagi sigut per la rapidesa dels fets, però és un hàndicap en un món de voltors dins de casa.
I res garanteix que Artur Mas, com sembla que ell espera, tornarà aclamat per les multituds.

El president es diu Carles Puigdemont. Mas és expresident. Com escrivia aquesta setmana Xavier Vidal-Folch, si Puigdemont aconsegueix la independència, el mèrit serà seu i si s'estavellen hauran de sortir corrent tots dos. No seria el primer cas d'un president que arriba silenciosament i es consolida.

Puigdemont és un home introvertit, de costums senzills i de vida austera, però té criteri polític i personalitat. Més ideòleg que governant pur. A partir d'aquí és difícil preveure la seva presidència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema