Puigdemont recordà Pallach

17.01.2016 | 00:00
Puigdemont recordà Pallach

Un debat d'investidura és un acte polític de primera magnitud. És la presentació al Parlament d'un candidat a la Presidència de Cata?lunya. Així doncs, era perfectament comprensible l'interès que envoltava el discurs de Carles Puigdemont l'11 de gener. Encara més, després dels dies anteriors, quan s'havia produït una formidable sorpresa amb el que ha estat qualificat com "un pas al costat" del President Artur Mas, fruit de les turbulències de la negociació política.
La sessió d'aquella tarda al Parlament l'obrí Puigdemont i cal reconèixer que aviat la Cambra i el gran auditori dels mitjans de comunicació s'adonaren que el candidat i aviat elegit President ho seria amb un estil fonamentat en la fermesa de les conviccions i amb una indubtable voluntat dialogant. En el discurs de presentació, Puigdemont féu referència al teixit de personalitats gironines que formen el seu bagatge més proper i cità Josep Pallach, de qui aquell dia s'acomplien trenta-nou anys de la seva mort. Recordem que el polític i pedagog Josep Pallach va néixer a Figueres el 1920 i morí a les portes de l'Hospital de Bellvitge el 1977. Fou una citació interessant perquè Pallach és ben viu en el patrimoni català, fins al punt que es mantenen sovint recordances i iniciatives que cerquen aprofitar-ne el pensament i l'experiència del qui fou capdavanter del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. Recentment s'ha reeditat el llibre La democràcia, per fer què, que Pallach publicà l'octubre de 1975 en la col·lecció Noves Actituds de l'editorial Nova Terra, i que ara ha publicat la Fundació Josep Pallach a Edicions Els Llums. Aquest llibre fou un assaig de gran interès quan va aparèixer, el 1975, i té dues parts: Els camins que havíem de seguir per construir una societat democràtica i les fites que ens proposàvem. Quaranta anys després, l'assaig de Pallach és viu i de lectura recomanable. Segurament, Pallach, si ara tingués l'oportunitat de revisar el text, hi afegiria el balanç de l'experiència d'aquestes dècades de democràcia i autonomia i tornaria a fixar uns camins i uns objectius renovats. Malaurament, aquest exercici no és possible, però per al lector és interessant conèixer l'exercici que féu fa quaranta anys i com amb el seu estil directe i fruit de la seva experiència fou capaç d'assenyalar quina mena d'esforç ens calia per aplicar el socialisme democràtic a les aspiracions de tota mena del poble de Catalunya. És un text que Pallach féu arrencant de la història i amb la voluntat d'aconseguir aleshores l'autonomia perquè fos una eina per fer en el camp de l'economia i el benestar social una societat que fes possible l'igualtat i el progrés per a tothom. Fou i és un llibre útil. En la pervivència del pensament de Josep Pallach cal també esmentar els Premis d'Educació que porten el seu nom i que amb diverses especialitats pedagògiques convoquen cada any els ajuntaments de Figueres, Palafrugell i Begur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema