Tornar a començar és difícil, perquè implica aixecar-se quan estàs en una situació anímica molt dura, recuperar-te i enfrontar el món amb dignitat. Vegin en un trencament de parella, sobretot la persona que troba la separació sense plantejar-s'ho, i ha de sobreposar-se al silenci i l'abandonament, amb tots els dubtes i les pors imaginables, pensant què ha fet malament i què podria haver canviat en la relació. No, el passat mai no torna.
Tornar a començar és fer una altra vida. Reinventar-se; enfocar la vida professional des d'un altre sector. Sobretot la gent d'una certa edat, que sembla que ha de demanar perdó per tenir un bagatge. Vivim en una societat hipòcrita: els joves són inexperts i els grans, massa experimentats. La cantant canària Rosana expressa el dolor de recuperar-se d'una frustració, d'un problema greu, amb el tema Llegaremos a tiempo usat, tristament, com a missatge polític a l'Argentina dividida en dos bàndols: "Tengo miedo que se rompa la esperanza/ que la libertad se quede sin alas/ Tengo miedo que haya un día sin mañana" i afegeix: "Si te caes, te levantas/ si te arrimas, te espero/ llegaremos a tiempo. No permitas que te anuden la imaginación".
Un dels secrets per tirar endavant i sobreposar-se als ensurts, al dolor, a les malalties que ataquen dur el cos i l'ànima, és cercar l'amistat i confiar en el demà. Trobar la màgia i la poesia que ens envolta; des de la joguina de l'infant, fins al cafè fumejant dels matins. De la bellesa de l'esport, als vermells intensos del capvespre que presagien, segur, l'endemà de claror.
