Dimarts passat, Barcelona, i de retruc Catalunya, va viure una jornada cultural molt especial: el memorial dedicat a l'agent literària Carmen Balcells, morta el proppassat setembre. Editors, polítics -com ara Colau o Mascarell-, i molts autors -com ara Cercas, Riera o Palol-, van retre un emotiu homenatge a qui va ser un dels puntals del "boom" literari que va viure Barcelona els anys 70 i 80 proppassats, el qual la va posar en un lloc preeminent en el món literari. L'acte va tenir un afegit emotiu, cabdal per a les lletres castellanes: la reconciliació, 40 anys després de la baralla, entre Vargas Llosa i els fills de García Márquez. No cal dir que l'arribada de l'autor peruà al Palau de la Música, acompanyat ?d'Isabel Preysler, va acaparar l'atenció dels fotògrafs. Coses de la vida.
Va haver-hi moltes intervencions, totes plenes d'emoció. Com Vargas Llosa, que va glosar Balcells amb una veu que el sentiment va acabar trencant. O Eduardo Mendoza, que la va definir amb una anècdota: "Quan he arribat al Palau, m'han preguntat com era Carmen Balcells. Quantes hores tinc per contestar-li?, he respost". O Serrat amb Paraules d'amor.
I què havia fet Carmen Balcells? Estimar la literatura i els seus creadors. I barallar-se per donar-los el lloc que els correspon amb qui fes falta. Els editors, per exemple. Un tarannà que manté la seva agència, dirigida ara pel seu fill, Luis Miguel Palomares. Van ser molts els autors que va representar, entre els quals hi ha alguns dels més importants de les llengües castellana i catalana, i sis Premis Nobel, com García Márquez, Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda.
