Quan el nou president de Catalunya, Carles Puigdemont, va ser ungit, un paio que no recordo va destacar entre les qualitats del personatge, que en té, que "és un patriota de pedra picada". S'imaginen un elogi d'aquesta naturalesa, dedicat a un ministre del PSOE o, fins i tot, del PP, que tingués algun recorregut? És clar que no. Pertany al patrimoni de les aportacions de l'esquerra abertzale -a part de la seva línia catastròfica de perruqueria- l'expressió "feixisme espanyol" que, ben escopida, indueix a la identitat entre els dos termes de l'expressió. No, benvolguts: bascos eren diversos dels pares del feixisme castís.

El patriotisme seria preciós si només hi hagués una pàtria, però com que n'hi ha diverses i a més en concurrència (i, de vegades, moltes dins d'una mateixa, com un jo posseït per la polifonia o el do de llengües), el correcte és portar el patriotisme com les ereccions o les inflamacions contagioses: amb cert pudor i que vostès el gaudeixin en íntima harmonia. No obstant això continuo veient la política catalana ficada en un curs autohipnòtic (Sloterdijk) en el qual el concepte independència sona i ressona com un mantra cada vegada més allunyat de processos intel·lectius, fet que explica, de passada, la fúria amb què es reacciona quan algun "dels nostres" eleva una objecció. Independència, com Revolució, són idees torrencials que absorbeixen en remolí tota la matèria pròxima, d'aquí l'alegria amb què es parla de violar normes o "desconectar-se'n".

Per molt que busquem no hi ha, des de la Guerra de la Independència, un període més fructífer que els últims quaranta anys. En tots els sentits, també per a Catalunya. La resta dels dos segles és un frustrant desassossec amb breus excepcions. És cert que ens han ajudat ?circums?tàncies alienes com un llarg període d'expansió econòmica a Europa, però per això mateix, perquè ni l'interior ni l'entorn són manifestament adversos, no veig la urgència sobiranista. Per més que el govern Rajoy estigui lligat pels llaços viscosos de les màfies de cunyats i afavorits i la merda els arribi fins al coll.