No és aquesta la primera vegada que denuncio des d'aquí la dèria anticatalanista d'alguns periodistes forasters que, lluny d'informar els seus lectors, oients o espectadors amb objectivitat i neutralitat dels esdeveniments que s'estan succeint a Catalunya, ofereixen al seu públic unes cròniques plenes d'opinions personals i falsedats fàctiques, deixant-los quasi sempre en l'evidència que no mereixen ni el títol d'informadors. N'hi ha que clarament s'inspiren en la caverna mediàtica madrilenya, tot recollint, inclús literalment, les bajanades que difonen els/les Duran, J. Losantos, Marhuenda, Tertsch, etc.. D'altres en canvi, fins i tot els superen. Com en Leo Wieland, corresponsal d'un dels diaris més influents d'Alemanya -el Frankfurter Allgemeine Zeitung. Les seves cròniques són tan "infumables", que qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat. Algunes organitzacions sorgides de la societat civil (Col·lectiu EMMA, Help Catalonia, etc.), que acompanyen el procés com a instruments per conèixer, seguir i assistir els mitjans d'arreu, han denunciat en més d'una ocasió els escrits d'aquest pseudo-periodista, que sobretot obeeix els onze principis de la propaganda de Goebbels. Jo mateix he arribat a escriure una carta a l'editor del diari alemany, però res. Allà segueix i diumenge passat aquest mateix diari reproduïa la foto d'una última "peça" seva en la qual, tot presentant el nou president de la Generalitat de Catalunya als seus lectors, parla de G"e"rona com al seu lloc d'origen, fent cas omís que, com molt bé sap, fins i tot al nomenclàtor de la RAL, la nostre capital s'escriu en versió catalana.
És clar que de vegades sembla que no mereixem res millor. A casa nostra, una de les autores més incendiàries d'escrits que volen convèncer els seus lectors forasters que l'independentisme no és res més que una ocurrència, es diu Angelika Eisenführ. Ha arribat a qualificar el català de "dialecte regional codificat" des d'una de les plataformes que fins ara li havien servit d'altaveu de les seves infàmies. Però ara, que finalment s'ha quedat sense cap mitjà disposat a publicar el fruit del seu odi visceral, és l'Ajuntament amic de Castellò d'Empúries el que, suposo que sense ésser conscient, ha sortit al seu rescat, tot pagant-li un bon grapat de diners públics per traduir unes notícies municipals que després s'insereixen a una revista que les difon entre els ciutadans forasters de la vila, que son molts. La idea no és dolenta, però l'espanyolista Julian Genovés (PP) podria haver buscat algú menys polèmic per encarregar-li les traduccions.
