Cartes

Joan Boronat Lecha. BLANES.

És lògic i respectable que una part dels ciutadans de Catalunya se sentin espanyols. Per una altra banda, allò d´«és català tot aquell que viu, treballa i estima Catalunya» no és del tot creïble si la percepció de sentir-te català no t´embolcalla. Tan difícil és d´entendre que hi ha incompatibilitat de sentiments? Els que ho tenen difícil d´explicar són els que diuen sentir-se a la vegada espanyols i catalans, perquè una cosa és «el dret de considerar-se» ciutadà d´una Catalunya espanyola i una altra cosa és «el fet de sentir-te» català, vin­guis d´on vinguis.

Et sents català si els discursos del president electe, en Carles Puigdemont, o els d´en Jordi Turull i de l´Anna Gabriel et van fer sentir que estaves assistint als actes d´un país lliure, normal, plural, amb dretes i esquerres, però et va fer tornar al trist món real la cavalcada de parlamentaris espanyolistes, que van aprofitar per fer propaganda dels partits dels quals són sucursals, amenaçant que el centralisme espanyol no permetria segons què.

Et sents català si tens una grata sensació quan veus qualsevol símbol de catalanitat o mostra de catalanisme, mentre que sents repulsió quan veus símbols, actes o polítics espanyolistes, com els representants del Govern central, amb cara de pomes agres durant l´acte d´investidura del president de la nostra Nació.

En tots dos bàndols, hi haurà qui situï els interessos econòmics i els factors polític i social per sobre dels sentiments, i viceversa (el ja famós «si però no»). Però una cosa és lògica, l´escissió de Catalunya significaria que tant aquí com allà es treballaria més fàcilment per a la democràcia i per posar fi al franquisme. El poble, el nostre i el d´ells, hi sortiria guanyant, i, per descomptat, la «casta», digues-li feixisme o caciquisme, perdent.

Els catalans tenen la paraula

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Als partits polítics de Catalunya els separa una ratlla vermella. Uns diuen que Catalunya és un nació sobirana. Altres afirmen que Catalunya és terra espanyola.

Durant molts anys, Catalunya ha viscut sota la tutela de Madrid. Amb iniciativa pròpia, els catalans s´han industrialtzat i han impulsat un comerç, una agricultura i serveis brillants, que han fet de Catalunya el territori mes modernitzat d´Espanya

Vol dir, doncs, que en una Catalunya independent, sense pagar tribut a Madrid, amb hisenda pròpia i una polítíca fonamentada al caràcter català, el progrés de Catalunya milloraria en escreix. Els catalans tenen la paraula si volen una nació pròpia. Es també una condició sentimental.

Si Catalunya opta per la independència, el govern de Madrid ho ha d´acceptar democràticament. La independència no va contra Espanya ni trencarà la seva unitat. Catalunya independent vol sincera amistat amb Espanya i recordarà amb simpatia moltes de les experiències viscudes junts.

Cap tribunal espanyol pot penalitzar legalment Catalunya si estudia i desitja formar un estat propi.

Zones de confort caducades

Francesca Barti i Comalat. BANYOLES.

Tothom té marge de millora en tots els àmbits (laboral, personal, en l´amor, en les relacions socials...). I sí, és ben cert, que la gran majoria pot millorar, canviar i evolucionar, no obstant, per sort o per desgràcia, només ho aconseguim els que hi posem il·lusió, voluntat i esforç.

Sortir de la zona de confort a vegades s´observa com una complicació o un maldecap i, és evident que si ho mirem d´aquesta manera bloquegem l´entrada a nous reptes.

Vivim el que vivim segons com mirem les coses.

Així doncs, si netegem bé el focus i la lent veurem millor el camí apropiat per la nostra essència.

No és difícil ni fàcil, només és qüestió de pràctica i actitud!

I està més que comprovat que les persones que deixen la zona de confort se senten més realitzades i felices, alhora experimenten el desenvolupament i evolució personals.