Un nou escenari

19.01.2016 | 09:36
Un nou escenari

Un nou any. Un nou escenari. Molts dies al davant per pensar, parlar, escoltar, riure, estimar, passejar, mirar, observar... I anar caminant. Potser de sorpresa en sorpresa. No se sap mai. Perquè el dissabte 9 de gener, quan estava cantat que hi hauria eleccions al març, un acord molt esperat ho capgirava tot i donava pas a un nou escenari: l'alcalde de Girona, en Carles Puigdemont, passava a ser el 130è president de la Generalitat. En poques hores, de la plaça del Vi a la plaça Sant Jaume, plaça on em trobava aquell mateix dissabte passejant amb la meva filla mentre ens disposàvem a anar cap al passeig del Born aprofitant la bonança de les primeres hores de la tarda. Li explicava que el seu besavi patern havia viscut a prop de la plaça i que aquells barris formaven part dels meus records d'infantesa més preuats. Que els meus pares -els seus avis- i jo encara dèiem que "baixàvem" a Barcelona quan, des del barri on vivíem, anàvem a visitar-lo. La meva filla, gironina de naixement, m'escoltava i m'entenia perfectament quan li parlava dels meus locus amoenus, aquells llocs tan especials per a cadascú de nosaltres, que formen part del nostre paisatge vital, que portem sempre dins el cor. I mentre caminàvem per la plaça, alienes al que s'estava decidint, ens va sobtar veure, a la porta d'entrada a l'edifici de la Generalitat, una bona colla de periodistes amb les seves càmeres, esperant el desenllaç de les negociacions, desenllaç que vaig saber a quarts de vuit del vespre quan encara érem al centre de la Ciutat Comtal, que bullia de gent amunt i avall, diversa i anònima, estranya i propera a la vegada. Ja era notícia: un gironí com a president de la màxima institució de Catalunya. Un home inquiet, en el millor sentit de la paraula, i tenaç, viatjat i cosmopolita, amb un cert aire "a la britànica" que sembla haver canviat, en pocs dies, les imatges i els tarannàs a què estàvem acostumats. Un nou any. Un nou escenari. Cal veure, a partir d'ara, el curs dels esdeveniments. La manera de fer, de percebre i d'entendre. La transversalitat és una manera d'entendre el món en general i la vida en particular. Tots dos van en el mateix paquet. Les visions que es tenen del món i la vida van sempre de la mà. Són indissolubles. Des de la pròpia transversalitat he defugit sempre esteriotips i tòpics, comparacions fora de to entre una ciutat i l'altra. Em sento afortunada de compartir el millor de les dues. Són temps de canvi. I els temps de canvi ens demanen sempre que estiguem a l'alçada de les circums?tàncies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema