Puerto Rico no vol ser independent

19.01.2016 | 09:56
Puerto Rico no vol ser independent

El 8 d'agost de 1991, les Nacions Unides aproven i varen fer públic el següent Projecte de Resolució del Comitè de Descolonització relatiu a Puerto Rico.

1.- Reafirma el dret inalienable del poble porto-riqueny a la lliure determinació i independència.

2.- Exhorta al Congrés dels EUA a que adopti, Al més aviat possible, el marc legal que permeti al poble de Puerto Rico exercir el dret a l'autodeterminació, mitjançant una consulta popular.

3.- Demanem al relator que presenti al Comitè Especial un informe sobre el compliment de les seves resolucions sobre Puerto Rico.

4.- Decidim mantenir sota examen la qüestió de Puerto Rico.

Segons la llei, Puerto Rico parla oficialment l'espanyol. Per aquesta defensa de l'idioma va rebre el premi Príncep d'Astúries 1991. Alguns proamericans diuen que no es tracta d'una rebel·lia, aquesta illa caribenya, segons els oficialistes, no vol donar del tot l'esquena a l'Imperi Ianqui, ja que aquest els paga 10.000 milions de dòlars per finançar el que és una enorme base militar americana, sinó simplement vol ser el que els americans els imposen: un Estat associat, lliure, o sigui alienat i sotmès a la prepotència, repressió, militarisme, neocolonisme, dependència, proservilisme d'una part de la població porto-riquenya. Només el 6% es declaren obertament independentistes, que com les masses alienades pels mass media i pel somni de riquesa americà, o Somni, en el qual tots plegats acceptarien ser nous porto-riquenys, encara que en realitat som Estats explotats per les multinacionals internacionals. I Espanya, igual que Puerto Rico, amb importants bases militars ianquis, en el nostre territori.

Oficialment, com ja hem escrit, només hi ha el 6% dels porto-riquenys que volen ser independents, però com que nosaltres no en fem gaire cas, ni de les estadístiques oficials, propagandes, etc., que els poders establerts d'arreu ens ofereixen. Naturalment, l'opinió pública és fàcilment teledirigida i manipulada pels que controlen els aparells de dominació i repressió. Ah, lectors! Sempre cal parlar de la repressió, i el poble de Puerto Rico, com tants altres pobles, en sap molt de repressions, postsilencis. Serà en Filiberto Ojeda, famós líder patriota dels independentistes porto-riquenys, qui ens informarà sobre el veritable esperit dels nadius d'aquesta illa, a través d'un interviu fa una terrible denúncia de la realitat del seu poble, "Este es el pueblo más clandestino que hay en el mundo entero". Va la pena que expliquem breument la història d'aquest patriota, destacant que per tots els ordres establerts, tots els opositors radicals, veritables, a la llarga han d'esdevenir clandestins, perquè els sistemes de dominació només accepten submissions absolutes o indiferències, conformistes que res impugnen, protesten o volen canviar res, sinó adaptar-se a les mentides establertes.

Com tants d'altres, Filiberto Ojeda, els que manen, en aquest cas el govern federal dels EUA, va ordenar als seus botxins agents de l'FBI de Puerto Rico que, el 30 d'agost de 1985, anessin a recercar i capturar Ojeda, cap de moviment independentista porto-riqueny. Els agents obren foc contra la casa on es trobava Filiberto i es posà aquest a repel·lir l'agressió. Fou fet presoner. Al cap de quatre anys de presó, el 1989, seria absolt dels vuit càrrecs que se li imputaven. En el judici que se li va fet, Filiberto va reconèixer ser membre fundador de l'Exèrcit Popular Boriena "Macheteros", tot reconeixent que sí es va defensar tot disparant contra els agents de l'FBI. Va argumentant, front el seu assalt a trets i el desplegament de les seves armes, que no tenia cap altra alternativa per defensar-se i evitar el seu objectiu, que era matar-lo.

L'any 1985, quan l'FBI va anar a la recerca d'Ojeda, formava part d'un pla general de repressió total del reneixent, un cop més, moviment independentista de Puerto Rico, que a través del seu grup revolucionari armat, Los Macheteros, havia fet una sèrie d'espectaculars accions contra els efectius militars americans de l'illa, com la destrucció, sense víctimes humanes, de 12 avions, etc.

En totes les seves accions Los Macheteros mai van matar cap persona. Aquesta i tota una altra sèrie d'accions del grup va alarmar els americans i ordenaren el que Ojeda en diu la segona invasió ianqui a ?Puerto Rico. S'inicià un gran desplegament de tropes, policia, que va portar a la captura de moltes persones, tant a l'illa com a Mèxic, o Amèrica. Amb aquesta gran operació repressiva, el govern dels EUA volia eliminar la branca més activa revolucionària del moviment independentista porto-riqueny, i alhora desanimar el creixent nacionalisme moderat de diversos partits porto-riquenys. El 1985 eliminaren els independentistes revolucionaris, hereus del moviment nacionalista dels anys 50, que també fou reprimit durament amb més de 5.000 porto-riquenys empresonats en l'anomenada Revolució Jayuza.

Després va venir, com en els nostres dies, la Llei Mordassa, l'atur, l'emigració des dels anys 50 de més d'un milió de porto-riquenys a Nova York. Mentre l'illa passa d'ésser del monocultiu del sucre i agricultura a la industrialització i al turisme, i del cofoisme de l'Estat Lliure Associat, i al servilisme dels fons federals, almoines amb què paguen milers de joves porto-riquenys perquè no protestin, no es rebel·lin i no lluitin per a la independència. A més, hi ha l'emigració, les drogues i l'alcoholisme, com a tants altres països, que són armes del sistema per eliminar una part de l'excedent social.

Per això, davant de la vigilància i de la repressió dels més petits brots de nacionalisme o independentisme dels habitats de Puerto Rico, Ojeda es reafirma en el clandestinatge com a mecanisme de sobrevivència a Puerto Rico. La clandestinitat té la seva pròpia font i necessitat, o sigui la pròpia arrel, perquè tots els porto-riquenys saben el que són les llistes de subversius, i tot el país sap com funciona l'FBI, i com sap reprimir amb els seus avançats mètodes i tecnologies. Se serveix de gravacions i de control telefònic, fins i tot en els avions en ple vol. Ojeda diu que era espiat de totes les formes més subtils i sofisticades, i denuncia haver vist vídeos i filmacions d'allò més insòlites sobre la seva vida, moviments, relacions, etc.

Per això, davant de la complexitat de la repressió del moviment independentista de Puerto Rico, cal protegir-se d'una forma també molt subtil, i el resultat és que el poble porto-riqueny és el més clandestí que hi ha al món.

Ojeda, també és molt crític amb el que anomena falsa democràcia de Puerto Rico, perquè serveix per legitimar nacionalment i internacionalment el neocolonialisme dels EUA, ja que la celebració periòdica d'eleccions és la millor legitimat de la intervenció americana a l'illa.

La realitat és qeu en les anomenades eleccions lliures, gràcies a l'ajuda ianqui, el poble vota majoritàriament a favor dels partits colonialistes (el PPD, PNP) i en contra de la independència, que sol aconseguir un 6% i uns escons parlamentaris.

Els americans, davant de la darrera resolució de l'ONU sobre el dret a l'autodeterminació del poble de Puerto Rico, prepararen, per al 92, unes noves eleccions plebicitàries, ja que el referèndum, Bush i el Congrés, a pesar que el guanyarien, diuen, com per tot arreu, que les eleccions democràtiques són la voluntat de la sobirania nacional. A EUA, per exemple, només va a votar el 40% de la població.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema