Acasa nostra, per proximitat geogràfica i inquietud personal d'alguns cuiners, es va introduir la nouvelle cuisine francesa al país. Tenim restaurants clàssics que responen a aquesta premissa. Aquí hem tingut la revolució culinària d'un Ferran Adrià, i tenim successors d'aquesta línia innovadora, com l'inquiet Paco Pérez, que passeja els orígens empordanesos de Berlín a Barcelona, amb projectes internacionals importants. Tenim figures de la restauració com els germans Roca, uns professionals coneguts mundialment que tenen els orígens en un hostal de tota la vida, de cuina tradicional, que reivindiquen.
Tenim un turisme gastronòmic en augment, que visita i descobreix no només poblacions com Girona, Figueres, Olot, Castelló d'Empúries i Roses, sinó pobles com Mollet de Peralada, Llagostera, Llançà, Arbúcies, Tossa o Llafranc. En molts indrets de la nostra geografia, conservem restaurants de tota la vida, que fan que molts turistes recordin casa nostra pel seu menjar. Tenim, com a anècdota curiosa, un finalista empordanès del concurs televisiu per a cuiners Top Chef.
Avui trobem la rellevància d'un cuiner com David Muñoz, xef del restaurant DiverXO, a Madrid. El veiem a un programa de Cuatro. Amb 36 anys, té tres estrelles Michelin. Molt influït per la cuina asiàtica, al programa el veiem bramant als treballadors i abraçant-los després. Cantant la canya a la terrassa, amb la tropa arrenglerada, com el sergent de ferro de les pel·lícules de marines ianquis (ja saben, al teu poble només hi ha vaques i mariques, i perdonin). El veiem tastant tota mena d'andròmines a Tailàndia; i fent running Castellana amunt, Castellana avall. L'aspecte de Muñoz, anomenat afectuosament «el niño», es transforma a mida que augmenta la seva fama. Ara el tenim amb el cap rapat, orelles foradades i cresta incipient. El xef és una estrella publicitària, i ajuda a fer de Madrid un indret gastronòmic important. Un crític gastronòmic nostrat, alçant la bandera de les essències, diu que no l'interessa gens la tasca de Muñoz, i que, com ell, n'hi ha cinquanta. Tristes paraules per a algú que se suposa que estima la cuina. Muñoz està casat amb la Pedroche, com l'anomenen. Una noia simpaticota de Vallecas, seguidora del Rayo, que llegia ?guions més o menys divertits a la Sexta, i se li ha atorgat el títol de «tía buena». La Pedroche se'ns va aparèixer presentant les campanades de Cap d'Any amb un vestit de transparències que mostrava les seves virtuts, davant del presentador Carlos Sobera (l'home de la cella voladora), amb barba de tres dies i aspecte abatut, que se la mirava. La Pedroche i en Muñoz són parella mediàtica, estrelles de la tele. Muñoz és un gran xef que juga les seves cartes a la batalla de fogons de la cuina moderna. Com diuen els clàssics, el temps dóna o treu raons.
