Cartes

i entenedor

Josep M. Loste. PORTBOU.

El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajor, és una persona afable, amb una tendència a utilitzar un llenguatge planer i entenedor. Fill de menestrals, nascut a l'any 1962 al poble d'Amer, a la comarca de la Selva (interior i profunda). Carles Puigdemont, com a periodista, publicista i polític, està molt vinculat al territori de les comarques gironines. A més, considero que té un estil polític, independentment de la seva ideologia, especialment gironí i gironista; la qual cosa pot ser una revulsió molt destacada en la política catalana actual. Aquesta manera de ser senzilla i directa -tan gironina i gironista- hauria de significar poder encomanar uns valors que fan molta falta a la societat catalana del segle XXI.

El noi dels encàrrecs

Enric Mestres GIRBAL. TOSSA DE MAR.

No voldria que aquesta expressió fos interpretada pels fans de l'exalcalde de Girona i els independentistes en general com a pejorativa, però si hem de ser sincers, és la que més escau al flamant ocupant de la Generalitat.

Catalunya es troba en una cruïlla en què en Puigdemont podria esdevenir un respectat gerent d'empresa o seguir sent un meritori (això sí, amb gorra) com fins ara.

Tota la vida laboral d'aquest senyor ha transcorregut entre subvencions oficials i endollaments polítics fins que el seu perfil independentista ha atret l'atenció de qui ja es veia «fent malves», políticament parlant. Sembla que sento els de CDC el divendres a la nit: «Nois, ho tenim fotut això», «no sé pas com ens en sortirem», «no sé si les catifes seran prou grans per tapar tanta porqueria»É «Ei, escolteu, tinc una idea», «Siiiii?», «Sí, aquell jove de Girona que sembla una mica despistat», «Ostres, sí, va Artur, truca-li».

Després de la trucada, entre focs artificials de benvinguda i pastissets de casa, en Puigdemont deia «sí, pa?re». Aleshores, el seu padrí li digué que no es preocupés de res, que tot estava ben lligat, que ja tenia el govern organitzat, que la nau «procés» estava arribant a Ítaca, que les lleis eren paper mullat i que els seus amics de la CUP tenien butlla per fer allò que els «rotés», que «el carrer és d'ells». Tu, Carles, tranquil.

Els Capricorns neixen vells

i moren joves

Carles Mallart. President Fundaci" P. Petjada de Sant NarcÍS. Girona.

Sempre m'ha agradat l'estudi dels astres-persones i la parapsicologia-futur, que m'apassionen. He tingut quatre bons mestres. Res a veure amb els horòscops. Recentment hem viscut tot el tema del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb una velocitat d'esdeveniments mai vistos.

Carles Puigdemont és nascut a Amer el 29-12-1962 (53 anys). És Capricorn, amb lluna Aquari. Hi ha estudis que indiquen que Capricorn és el signe més difícil del zodíac però el més interessant, treballadors i persistents, quan tothom es cansa ells continuen, són molt persistents, «del morro fort», van a la seva. Puigdemont sorprendrà gairebé tothom i en deixarà molts pel camí. Els afecten poc les crítiques, no són venjatius, però no obliden. El president va de la persistència (és un incansable) a una certa «excen?tricitat» per això de la lluna Aquari. Prendrà decisions que la gent no entendrà, però no es preocupin, té al seu ADN de naixement el sobiranisme, l'apassiona la seva feina.

S'equivocarà plenament qui es pensi que serà un manat d'Artur Mas, que com saben vostès és Aquari, els Capricorns són lleials i respectuosos, amics dels seus amics, perè en cap cas permeten que ningú actuï al dictat. Això sí, s'entendran bé per allò d'Aquari-Aquari amb Artur Mas. Crec sincerament que Artur Mas ha complert una etapa de Catalunya globalment satisfactòria, però entenc que no s'hauria de tornar a presentar, ja que Jordi Pujol amb la suposada herència li va dinamitar CiU i de passada l'ona expansiva ens va afectar a tots, sobretot en la nostra «autoestima» de país, les ferides i efectes colaterals són molt grans i profundes.

Suposo que del nomenament de Puigdemont. No es creuran això de que va ser una operacio d'última hora de divendres a la tarda i diu?menge ja era investit. «Els camins del senyor són inescrutables», i els de la política encara més, però està bé, tothom juga les seves cartes i està bé el que bé acaba.

Els Capricorns es diu que «neixen vells» i «moren joves» perquè a la primera meitat de la seva vida, posem per cas fins a l'edat de 45 anys, es troben desplaçats de la resta de la gent del seu entorn, ells sempre van per davant (gats vells), i en canvi a la segona part de la seva vida, quan tota la gent va fent la seva evolució normal, els Capricorns cada any sembla que perden un any, cada dia són més joves d'esperit i de mentalitat, se senten desplaçats de l'entorn però al revés. És el signe del zodíac que de mitjana d'edat viu més anys i pràcticament no es retiren de treballar mai. Conec molt bé els Capricorns, a part dels coneixements adquirits, vaig néixer a Figueres un 5 de gener.

Em permetran fer una comparança, salvant les distàncies, sobre excentricitats entre dues celebritats: Salvador Dalí i Carles Puigdemont. Mentre Dalí, un home superintel·ligent, tenia signe Taure amb la lluna Peixos, era un excèntric a fora de casa, però a casa era una persona d'allò més normal. Quan li anunciaven la visita d'un periodista ell deia ara em vestiré de Dalí, i es posava la túnica blanca característica i començava a explicar excentricitats. En canvi l'excentricitat del nostre president (segons els astres) serà més visible en les decisions que prengui, que algunes d'entrada costaran d'entendre a curt termini, però a mitjà i llarg termini la història les jutjarà com les més encertades. Tenen vostès memòria? Doncs, si us plau, pren?guin nota:?Madrid ha fet un mal negoci amb Puigdemont, al temps.

Funcionaris

montse julià. GIRONA.

Dimarts 19 de gener, puntualment a les 8 del matí, he acudit al Registre Civil de Girona per treure un certificat de naixement. Ja hi havia gent fent cua, ja que l'horari és de 9 a 13 h, però he tingut sort i només tenia 4 persones davant.

Quan han obert he agafat el torn corresponent per fer el certificat i tenia el torn número 2. Ha anat passant el temps i no atenien ningú. Al cap d'una estona ens han comunicat que ens havíem d'esperar perquè no tenien papers per fer els certificats. A les 10, al cap d'una hora, m'he acostat al mostrador i he reclamat i m'han pres les dades per fer-lo quan tinguessin els papers i que ja em trucarien. A les 12.30 he pogut anar a recollir-lo. Em pregunto: Com és possible que a primera hora del matí no tinguin papers a punt per fer els certificats? El dia abans ja els devien haver acabat, no? Què fan els treballadors de 8 a 9 i de 13 a 15? No podien imprimir per tenir-los a l'hora? És estrany que ens queixem dels funcionaris? Jo sóc mestra, ens posen dins del grup de funcionaris, però ja us puc ben assegurar que a l'escola així no funcionem!