Compte amb les etiquetes i compte amb la supèrbia territorial. Sobretot si aquestes són etiquetes amb denominació d'origen perquè, a part de ser absurdes, un dia poden explotar a la cara. Aquests dies he escoltat reivindicar l'estil gironí de fer política, com a conseqüència de la tria de Carles Puigdemont per ser el president de la Generalitat.

Quin és l'estil gironí de fer política? La diputació de Girona seria un exponent d'aquest estil gironí de fer política? Estem parlant d'una institució marcada en els últims anys per un escàndol de faldilles, per haver estat una mena de botí pirata d'Unió Democràtica i per l'escàndol dels assessors. És estil gironí haver sepultat les greus irregularitats de Caixa Girona i els motius la seva desaparició, permetent que el seu màxim responsable gallegi a les televisions? És estil gironí la trama de suposats suborns del cas Manga que afecta el consell comarcal de la Selva? Qui sap si també pot ser considerat estil gironí el consorci de la Costa Brava, on volien fixar dietes estratosfèriques (el periodisme ho va impedir). És estil gironí el fet d'haver despistat i deixat morir el cas Aigües de Girona? Sovint caldria fer l'exercici de posar-nos davant d'un mirall per descobrir que a casa nostra també existeix un estil luctuós de fer política.

Aquestes etiquetes amb DO no fan cap favor a aquells dirigents gironins que sí que volen fer política rigorosa i de servei perquè els posa en un cistell on també hi ha les pomes tocades. La política no es fa en funció de la procedència, sinó que és la suma de molts factors, dels quals destacaria la solvència i la dignitat de cada individu polític. L'estil KRLS de fer política no l'identifico amb cap altre polític de Girona. Dubto que existeixi tal estil.

Ningú recorda a aquestes altures com ens va explotar a la cara (de tots els catalans en aquest cas) aquella bajanada repetida durant anys sobre l'oasi català que, en realitat, va acabar essent un miratge.