Cartes

Alèxia Oliva Vila. santa coloma de farners.

«Sí, digui?» «Què tal, president Puigdemont? Sóc el president Mariano, truco per preguntar si s'ha decidit a venir a parlar amb mi sobre el procés, crec que seria convenient». «Ostres, i tant, i al més aviat possible!». «Escolta, perdona que t'interrompi, però es tractava d'una broma. Ah, i era una conversa pública en directe, s'ha retransmès per una de les ràdios més escoltades de Madrid».

Com a catalana que sóc, no puc sentir altra cosa que vergonya. El respecte va per davant de qualsevol interès personal o ideologia, i per davant de tot, som persones, ens mereixem ser tractats amb aquest principi bàsic de la comunicació. Vergonya, repeteixo. El procés acaba de començar, recordem el que ha costat arribar fins on som. Respectem, també, la serietat que té aquest moment històric, si us plau.

Les subvencions

de Puigdemont

Francesc Gombau. GIRONA.

Les generoses ajudes de la Generalitat a l'empresa privada del nou president català han provocant una lògica indignació. Resulta que de seguida que la va constituir, Puigdemont va començar a embutxacar-se subvencions del Govern català. El primer any ja va rebre cinc vegades més diners públics del que ell mateix va posar al capital de la seva em?presa. I en els anys següents es va embut?xacar fins a mig milió d'euros, fins i tot quan ja era diputat de CiU. És a dir, mentre donava suport a polítiques restrictives en sanitat o en educació per als ciutadans corrents, fluïen quantitats escandaloses de diners públics cap a la seva empresa privada en la qual, per acabar-ho d'adobar, tenia col·locada la seva dona. Tot això potser és legal. No ho sé. Però, sens dubte, no és gaire ètic ni exemplar per a qui es presenta com a Molt Honorable.

Ens ha costat d'entendre

lluís torner i callicó. girona.

Potser algú ens acusarà de ficar el nas on no ens toca, però pensem que com a ciutadans de Girona en aquest cas hi tenim tot el dret. Ens referim a com ha anat tot el tema del relleu en el lloc que ha deixat l'avui president de la Generalitat. Ens sap greu haver-ho de dir, ja que no tenim res en contra de cap dels intervinents, però ens costa d'entendre com ha anat l'elecció que s'ha acabat fent, en escollir la persona que ocupava el lloc dinovè de la llista. No tenim el gust de conèixer el Sr. Ballesta, i hem de pensar que algun mèrit deu tenir per haver resultat l'elegit, en deu ser prou digne; però si hem de ser ben sincers, no acabem d'entendre com ha anat tot plegat, més quan sembla que, segons diuen, ha estat un xic complicat. Si es volia canviar allò que normalment sol ser l'habitual, en aquests casos, com és que la substitució recaigui en un o una dels primers de la llista, potser hauria calgut explicar-ho millor, en atenció als ciutadans que, en el seu dia, vàrem votar el Sr. Puigdemont, no?

Repetim! No tenim res en contra del Sr. Ballesta, ni molt menys, sinó que ens ha sobtat el procediment. És per això que, clar! si ens va faltar temps per felicitar, ben sincerament, el Sr. Puigdemont, alegrant-nos pel seu nomenament; ara, en el cas que ens ocupa, ens costarà un xic més de sentir el mateix envers el seu successor a l'Ajuntament. Tot i així, li desitgem, com vàrem fer amb aquell, molta sort i encert en l'exercici del seu càrrec; per tal que ens pugui demostrar que l'elecció ha estat encertada.

Bé doncs, que ens perdonin, i que, més que com una crítica, aquest tex s'entengui com a motiu d'estima envers la nostra ciutat.

La corona i Catalunya

JOAN JANOHER I SADURNÍ. vulpellac.

Després de menysprear la corona la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un s'adona de l'anticipada desconnexió de la Monarquia i del Govern. No podem acceptar el rebuig d'aquests estaments, quan Cata?lunya presenta les seves cartes credencials fruit de la nova singladura presidencial de l'Honorable Carles Puigdemont i Casamajor. És una clara mostra de desconsideració al Parlament català, a tota la ciutadania, es?perançada a assolir el somni de la lliber?tat.

El recorregut i compromís pres pels partits catalans no ha caigut gens bé a la política espanyola. Ells, dintre la seva immobilitat de criteri de continuar negant la nostra voluntat, posaran tota la mecànica judicial per frenar la via prevista pel seu compliment, amb els resultats obtinguts a les urnes del passat 27-S. Sense voler entrar en la necessitat del moment històric i poder definir-se al diàleg obert, volem referendar per activa i passiva les diferències existents entre els dos pobles. I així, aconseguir anivellar la balança real dels partidaris del No o del Sí, per la nostra independència de Catalunya. I no especular-la en xifres, com els percentatges que s'obtindrien a la pregunta del referèndum.