Cartes

24.01.2016 | 08:03

El refugiat Walter Benjamin
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí
Dissabte passat vam poder veure el documental Walter Benjamin, de Jaume Casas i Xavier Nogué, al Cinema Truffaut de Girona. Recrea els seus últims dies a Porbou, en arribar a les acaballes del setembre de l´any 1940, tot fugint dels nazis. Un cop acabada la projecció, va haver-hi una xerrada entre Jaume Casas i Santi Vancells, el coordinador del projecte internacional Benjamin-Portbou. Vancells va explicar com havia demanat en diferents ocasions al Govern català de fer una exposició itinerant, amb el propòsit de reivindicar aquest filòsof alemany d´origen jueu, arribat a Portbou com un refugiat i mort a les dotze hores d´haver-ho fet.
Potser ara que tot just hem acabat de canviar de Govern, hi podrà haver una sensibilitat més gran davant la proposta d´aquesta reivindicació, la realització de la qual permetria de donar a conèixer millor qui va ser Walter Benjamin, en tant que pensador d´una extrema rellevància en diversos àmbits de la cultura, així com reivindicar-lo alhora a partir de la seva condició de refugiat, 75 anys després, quan de segur ben poc s´haurai pogut imaginar ell que la fatalitat del seu viatge es veuria reproduïda en milers i milers de persones, ara ma­teix en un drama semblant al seu.
Actualment Portbou, el lloc on hi ha la seva tomba, té dues rutes Walter Benjamin: la ruta urbana i la ruta transfronterera, així com també hi té l´escultura Memorial Passatges, realitzada per Dani Karavan. Tanmateix, crec que aquests components no són prou i que s´hauria d´ampliar la difusió sobre qui va ser Walter Benjamin, com va morir i quin és el llegat que ha deixat a la humanitat. Confiem que el nou Govern ho tingui en compte, així com tantes altres propostes i mancances, en aquesta estrenada etapa i la seva política cultural. 

L´Any de la Pau
i la Misericòrdia
Valentín Abelenda Carrillo. salt.
Les paraules del papa Francesc, en el seu missatge per la Jornada Mundial de la Pau, han volgut ­subratllar que Déu no és indiferent a la nostra sort, que a Déu li importa la humanitat, a la qual no abandona. Això vol dir que la pau és un do de Déu i que no hem de perdre l´esperança en la capacitat de l´home de superar el mal amb la seva gràcia. En aquesta perspectiva, Francesc ens convida a desenvolupar un cor humil i compassiu, capaç d´anunciar i testimoniar la misericòrdia com a antídot a la indiferèn­cia global i al cinisme destructor.
En suma, la proposta del Papa per a aquest nou any consisteix a desenvolupar personalment i comunitària aquesta forma de vida que la tradició cristiana anomena «obres de misericòrdia». Aquest és el veritable fonament d´una pau que hem de construir tenaçment, combatent el verí de la indiferència que amenaça la família humana. Que sigui aquest el sentit de la nostra felicitació per a aquest 2016.

Bon any 2016
Paquita Xarles Arnau. GIRONA.
Ja som a l´any nou. Any nou vida nova, diu la dita, ens preguntem què ens depara el 2016. Serà millor que el que acabem d´acomiadar? És el que segurament esperem tots i de moment, sobretot, que no sigui pitjor. Hi ha gent que ho passa malament, malalts, falta de treball, pobresa... no tothom té cobertes les necessitats bàsiques. No tot és correcte al nostre món, al costat d´aquestes i altres mancances que no sabem conviuen grans devessalls de riqueses, de luxes i malbaratament de tot. Quan veig certs aparadors i els preus dels articles em poso a córrer. La riquesa està mal repartida. Què demanaria jo al nou any? Doncs, pau per a tots els països, que desapareguin les armes a tot el món, que sapiguem dialogar en lloc de barallar-nos, un treball per a tothom que ens permeti viure dignament, que els infants puguin créixer en famílies unides, que sàpiguem ajudar els necessitats amb amor, sense humiliar-los ni esperar gratitud.
Gràcies, Senyor, perquè tenim el necessari, feu-nos menys criticaires, més solidaris i perdoneu-nos a tots. Amén.

Catalunya és Espanya?
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
Històricament, Catalunya no és Espanya. De pàtries, com de mares, només en tenim una. Podem haver tingut més d´una esposa i més d´una sogra, però de mare, com de pàtria, només una.
Conseqüència dels lamentables fets històrics del 1714, els catalans sense ser espanyols, vivim dins d´un Estat que s´anomena Espanya. Però Espanya és una pàtria i Catalunya és una altra pàtria.
És comprensible que molts catalans confonguin Estat amb Pàtria. Tota la vida han viscut dintre d´Espanya i no té res d´estrany que estimin Espanya, com el nen adoptat estima la madrastra.
Els catalans, dintre d´Espanya han col·laborat pel progrés d´Espanya, al mateix temps que pel benestar de Catalunya. No és fer cap ofensa a Espanya que els catalans aspirin a tenir un estat propi i que els molesti que el govern espanyol vulgui dirigir la política de Catalunya. Catalunya és una pàtria amb llengua i cultura pròpia, amb ganes de formar un Estat on tothom tingui treball i una sanitat àmplia i moderna. Els catalans volem ser amics d´Espanya, dintre d´Europa.

Per viure positivament
Jesús Domingo Martínez. Girona.
Per viure positivament, cal alliberar-se dels ressentiments, i deixar espai lliure a la trobada amb l´altre, amb un cor ben predisposat i pacificat. Un altre aspecte a tenir en compte és ser moderats en les queixes. Sovint semblem un sac de lamentacions, i perdem l´oportunitat de celebrar i gaudir tot el positiu de la vida. També cal assenyalar la importància d´escollir aquell ambient on un sintonitza amb les seves formes i conviccions, no per tancar-se als altres ambients, sinó al contrari, per reafirmar aquells valors que ens permetin tractar persones d´altres ambients, de manera oberta, dialogada i respectuosa. Això no vol dir que hàgim d´estar d´acord, però malgrat aquest hipotètic desacord, és important que hi hagi un pacte tàcit de respecte mutu, i una opció decidida a favor de la pau, pacificant-nos primer nosaltres mateixos, per després ser portadors de pau allà on anem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema