Dies intensos i estrambòtics. El dinovè de la llista es converteix en alcalde de Girona sense haver dit res sobre la ciutat abans de ser elegit. El quart per Barcelona era el primer en les eleccions al Parlament i, al final, el tercer per Girona va ser el primer. Catalunya sempre innovant. De la democràcia directa i la democràcia representativa hem passat a la digital. La gent vota i els partits fan i desfan. Alguns en diuen nova política. Un historiador ha de redreçar l'economia del país quan no ha estat capaç de fer-ho un exprofessor de Harvard i Berkeley, referència mundial en microeconomia. Un filòsof, que fins ara només ha gestionat el seu compte corrent, tindrà la responsabilitat d'administrar el 40% del pressupost del país (Sanitat). Si fracassen, la culpa serà de Madrid. Però el més alarmant dels últims dies és la moció de CDC de Sant Hipòlit de Voltregà, que proposa que l'Ajuntament no pagui als funcionaris que no siguin independentistes. En un país amb bons fonaments democràtics, CDC hauria expulsat aquests regidors. Aquí, no. S'han limitat a retirar la moció. Feixisme consentit. No és sobrer tornar a recordar Voltaire: "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho".
