Alberto Rodríguez, el diputat de les rastes -trenes cilíndriques dels cabells- va declarar que Mariano Rajoy es va adonar de la veritable dimensió del resultat electoral del 20-D quan el va veure passar davant seu al Congrés dels Diputats i va obrir uns ulls com plats per aquell pentinat, aquella barba i aquell jersei de ratlles horitzontals estretes. Certament, l'entrada de Podem al Parlament espanyol ha significat una allau de formes i gesticulacions inusuals en un hemicicle que en matèria d'heterodòxia, grolleries verbals a banda, no havia passat de l'exhibició de senyeres, petites pancartes o samarretes reivindicatives usades una sola ve?gada. Les noves formes polítiques, que fa uns dies també situaven les c0rbates en minoria a la primera fila de la foto del nou govern català, van sacsejar l'univers de formalismes habituals del Congrés, amb càrrecs que es prometien en llenguatge de signes sense necessitat, ma?res que alletaven el seu nadó de l'escó estant, i abillaments legítims però que només són habituals en ambients en què una persona amb americana, pantalons amb ratlla, corbata i sabates enllustrades resultaria tan impropi que li preguntarien si va disfressat.

La no?va política ha portat aquestes formes al Congrés, però ho ha fet a tra?vés dels mecanismes de la vella política. Mecanismes que inclouen les llistes tancades, bloquejades i decidides pel de dalt. Mecanismes de lideratge mediàtic darrere dels quals el Congrés s'omple de diputats perfectament desconeguts per a la immensa majoria de la gent que els va elegir, i que es pensa que només va votar a?quell senyor que sortia als debats de la tele i deia unes veritats de l'al?çada d'un campanar.

Em pregunto quines possibilitats de sortir diputat tindria el noi de les rastes si les eleccions se celebressin en districtes uninominals, és a dir, que ell mateix hagués de seduir la majoria de votants d'una comarca o d'un grup de barris d'una gran ciutat. Potser sí, que hi ha una comarca o una ciutat de 125.000 habi?tants on les rastes i el vestuari associat són la presentació que gene?ra més confiança a la majoria d'electors. L'Alberto Rodríguez hauria de trobar aquest districte electoral i presentar-s'hi.

Però no li ha fet falta, perquè els mecanismes de la vella política, les llistes tancades i bloquejades, l'han portat al Congrés com un més de la tropa de Podem. Com tants altres diputats coneguts només a casa seva a l'hora de sopar, i en els quals no ens vam fixar perquè deambulaven disfressats amb americana i corbata, confosos en la massa parlamentària.