Els que vivim a certes zones del país estem empeltats de tramuntana. Forma part essencial de nosaltres, esta incrustada en la nostra memòria, sempre latent en els nostres sentits i emocions. La necessitem i la rebutgem. Ens plau i ens atabala. L'enyorem i la maleïm. Va associada a un paisatge, a una llum cristal·lina, a un cel esbandit, a una transparència que altera la visió de la realitat, que en ressalta els contorns i fa els objectes més propers. La tramuntana, que de vegades bufa dies i dies, asseca la pell, irrita els ulls i talla els llavis, estarrufa els cabells i carrega els cossos d'electricitat, però també eixampla els pulmons i vivifica el cos i l'esperit. Neteja l'ambient, purifica, saneja i ho purga tot, com si volgués començar de cap i de nou. És clar que també fa petar els porticons i grinyolar els fanals mentre brufola i xiula, diabòlica, desenfrenada, escolant-se per qualsevol escletxa. Ho arrossega tot al seu pas, empolsega els camins, arrenca les branques més tendres i fa volar tot allò que gosa interposar-se als seus desitjos. Sacseja els vehicles i fa embogir els penells, i recordant-nos la nostra fragilitat ens fa trontollar com titelles esquinçats. Deixa, rere seu, un panorama caòtic, decadent, gairebé apocalíptic. La tramuntana és exagerada de mena, histriònica, excessiva. Tanmateix, a recer, ofereix un espectacle captivador, d'una calidesa asserenada. Exaspera i meravella.
Ara el periodista i escriptor Xavier Febrés ha biografiat aquest vent impetuós i arrogant, mític i ineludible, en el llibre Elogi i refutació de la tramuntana. Com si fos un personatge observat des de diversos prismes, n'ha retratat la seva presència geogràfica, les seves característiques físiques, n'ha extret la seva poètica i l'ha despullat de tòpics. N'ha fet un retrat científic, però també històric, climatològic o energètic. N'ha recontat les llegendes i les dites populars, i fins i tot ha provat d'escatir fins a quin punt la tramuntana altera el nostre cos i la nostra ment. Ha cercat també les nombroses referències artístiques i literàries que ha suscitat aquest vent, com aquesta de Víctor Català, que tan bé condensa la complexitat i riquesa de la tramuntana: "Oint l'udolar terrorífic de la tramuntana, què se me'n dóna a mi de les fredes explicacions que me'n faci la ciència? Em cal la màgia de l'art, de la fantasia reveladora que em conti la bellesa harmònica d'un gran motiu, la força del qual sento, mes no puc explicar".
