En quinze dies, la ciutat de Girona ha ofert dues imatges contradictòries. Primer, una de positiva amb la sorprenent elecció del seu alcalde, Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat. I, ara, una de negativa, amb l'espectacle que ha envoltat la designació d'Albert Ballesta per cobrir la vacant que havia deixat Puigdemont. Que el dinovè de la llista, que ni tan sols era regidor, es converteixi de cop i volta en alcalde no té cap justificació; ni tampoc n'existeixen precedents en el nostre entorn. És tan legal com una burla als ciutadans que ni l'han pogut votar directament, ni han pogut valorar la seva proposta de ciutat. No és cert, com ha manifestat el nou alcalde, que "primer s'escullen els regidors i aquests després trien l'alcalde", perquè els ciutadans quan van a votar saben que el futur alcalde serà el cap de llista de la candidatura que sumi més suports. Tampoc no és cert que "som una pinya. Estem tots units" (Glòria Plana) i que "mai hem estat tan units com ara" (Carles Ribas), perquè tothom que hagi seguit el procés per a l'elecció del nou alcalde sap que els ganivets han sobrevolat, metafòricament, la plaça del Vi. Tampoc és cert que "hem decidit anteposar els interessos de país per davant dels de partit" (Rosa Cruz), perquè precisament ha primat la decisió d'un partit, CDC. I tampoc és veritat que les vuit persones que anaven davant la candidatura van renunciar "voluntàriament" (Joan Bagué), ja que alguns van cedir després de moltes pressions i d'altres a contracor.

Es podran explicar moltes faules, però la realitat és la següent: 1. CDC ha fet un abús de les regles democràtiques per aupar a l'alcaldia el dinové de la candidatura; 2. Aquest procés confirma que, tot i les promeses d'una nova manera d'exercir la política, la partitocràcia s'ha apoderat de les més elementals formes del sistema democràtic. Decideixen els partits polítics i punt. Als ciutadans se'ls deixa participar cada quatre anys, convençuts que el seu vot decideix; 3. Ha quedat públicament deslegitimat tot l'equip de govern, en no considerar CDC que cap dels deu regidors tingués aptituds suficients per assumir l'alcaldia de Girona; 4. L'elecció del nou alcalde ha suposat una pèrdua d'imatge de la ciutat i un desgast per a la coalició governant, tot i que també és cert que la memòria és fràgil i que queden més de tres anys per a les pròximes eleccions municipals.

Dit tot això, des de divendres Albert Ballesta és el nou alcalde de Girona. Ha entrat malament, és cert, però l'espectacle ofert amb la seva elecció no prejutja el que pugui realitzar al capdavant de l'alcaldia que, segons CDC, només és fins a les pròximes eleccions. Primer haurà de recompondre un equip de govern esquinçat per les lluites intestines de les dues últimes setmanes. I després oferir tota la capacitat negociadora que li sigui possible perquè no es pot ignorar que governa en minoria (10 regidors sobre 25). Carles Puigdemont ha equilibrat bé la geometria variable durant els més de quatre anys que ha ostentat l'alcaldia, però ara Ballesta comença de zero. També haurem d'anar coneixent el seu model de ciutat i el seu pla. Un alcalde no és un simple gestor. Albert Ballesta ha mostrat un tarannà positiu al capdavant d'Interior. Ara, haurà de demostrar això i molt més com a alcalde de Girona.