La verdadera revolució és la creació de treball

24.01.2016 | 08:03
La verdadera revolució és la creació de treball

El món viu en desconcert econòmic i cada dia descobreix noves dades del que li espera en el futur: un espai sense llocs de treball. Bé sigui perquè les onades de crisi es van repetint, sigui perquè els robots es menjaran gran quantitat de llocs de treball (el 64% de pèrdua de llocs de treball industrials es deuen a l'automatització), la visió del futur proper és gris, ombrívola, quan no opaca. Les convulsions polítiques i les dificultats a arribar a pactes són una derivada de la dificultat en trobar solucions a les persones que han de viure en aquest món tan complex i incert.
La situació a Espanya és dramàtica, amb una població de 46.815.916 habitants hi ha una població activa de 22.654.500 persones de les quals 5.896.300 estan a l'atur mentre que la xifra d'ocupats puja a 16.758.200 persones. D'aquestes persones que treballen 2.795.800 reben un sou del sector públic i 13.962.400 treballen al sector privat. És a dir, 14 milions de persones en sostenen a 47 milions. Creieu que això té gaire recorregut? Cal un gir urgent a les polítiques d'ocupació, impulsant la creació de treball.
La primera cosa que cal fer és canviar l'objectiu i deixar de tenir com a prioritari la reducció de l'atur perquè el vertader propòsit ha de ser la creació de treball. És senzill d'entendre: no és el mateix reduir l'atur abaixant l'edat de jubilació traient persones actives del sistema que creant nous llocs de treball. Aquest error en l'objectiu ha portat a fer malament les coses i a fer-nos trampes al solitari. Per això és molt millor fixar l'objectiu en la taxa de les persones que no treballen enlloc de les que estan a l'atur. Si ens fixem en la taula dels que no treballen en edat de 25 a 64 anys entre els anys 2012 i 2015 veurem que avui aquesta taxa a Espanya és de 35,6%, només superada per Itàlia amb 36,4%. La mitjana de la zona euro és de 29,1% i en països com els nòrdics les taxes són molt més baixes, com Alemanya amb 20,8%, Noruega amb 19,1% i Suècia amb 17%.
La crisi ha fet molt difícil la creació d'una dinàmica massiva de creació de treball i el que es crea es fa amb comptagotes, creixent a Espanya 724.000 llocs de treball entre abril 2013 i juny 2015, mentre que a Alemanya han estat 592.000 i a França només 190.000. En total la UE ha generat en aquest temps 2.158.000 llocs de treball.
El nombre de persones entre 25 i 64 anys a Espanya és de 23.483.076 i les que van des de 16 a 64 anys és de 27.998.377 persones. És evident que és impossible que totes treballin perquè unes estudien, altres tenen llarga malaltia, altres estan a l'atur sense esperança de trobar feina, però tots els esforços s'han de fer per aconseguir que totes elles treballin i, si pogués ser, en el sector privat. Per aquest fet cal deixar de banda pràctiques que han esdevingut normals com són pre-jubilar per deixar entrar a joves al treball, períodes de formació que només volen fer temps per no entrar en l'estadística, creació de treball fictici en ajuntaments amb l'objectiu de reduir atur, allargament de l'escolaritat sense que es faci per millorar la capacitat de treball, només per reduir la xifra d'atur... A la inversa, una política amb objectiu de crear treball posaria l'enfoc en veure les raons per les quals les empreses no en creen, potser es crearia una fiscalitat pro-treball, afavorint les empreses que creen treball contra les que només són especulatives, es faria més èmfasi al valor de la inversió empresarial, a l'augment del consum intern i a l'exportació, i potser s'entendria el valor dels factors de la producció competitiva com el preu de l'energia, l'accés al capital, les infraestructures de logística i de dades, la xarxa de subcontractació i la força del teixit econòmic que treballa en xarxa. També es veuria la necessitat de tenir un ambient als negocis favorable amb eficàcia i claredat del dret fiscal, social i les altres reglamentacions, sovint tan rebuscades i poc transparents. Finalment enfocaríem la necessitat de potenciar el talent tant si són emprenedors que creen noves empreses com si són emprenedors assalariats que desenvolupen els seus projectes dintre empreses existents.
La magnitud de la xifra fa que tot plegat sigui urgent. Si no es crea treball serà impossible reduir la desigualtat i és impensable retornar la dignitat a l'aturat: és bàsic estendre el concepte que tothom té un paper a fer en aquesta societat i que el subsidi és una mesura extrema, però no la millor. Potser així veuríem que és molt millor ajudar a que es crein certs llocs de treball, aportant 200 o 400 euros/mes, abaixant la cotització social o reduint l'IVA (com exemple molt imaginatiu), permetent que aquell treball tingui un salari de 800 o 1.000 euros/mes, que no pas que aquella activitat vagi a Vietnam o no es faci i que la persona hagi de rebre un subsidi de 400 euros.
La imaginació per una vegada ha d'arribar a aquesta àrea de la creació de treball però, per fer-ho, primer cal posar els objectius clars i deixar de fer el que sempre s'ha fet: trampes estadístiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema