Cartes

Marxem cap a Rússia un grup de 4 persones, una d´elles parla perfectament rus, és de Pskov. Rússia la podem dividir en dos grans grups: A.- El turisme que visita Moscou i Sant Petersburg, on es mouria el 90% del turisme mundial que va a Rússia, i B.- La resta del país, és a dir els pobles o també grans ciutats. Pskov per ells és un poble malgrat que supera els 300.000 habitants i és cap de comarca, dista 350 km de Tallin (Estònia) i al nord dista uns 300 km de Sant Petersburg.

Arribem a Pskov, el nostre familiar es troba malament amb una febrada a casa de 38.9 graus que li fem baixar tot seguit. L´endemà, cap a les 11 del matí, anem a un complex mèdic estil del Sant Pau de Barcelona amb 23 pavellons, semimilitar, municipal, comarcal. Miren el nostre familiar que no es troba bé, li punxen el dit i els metges s´alarmen: Vostè té una intoxicació de sucre que s´apropa als 300 mg/dl, i pujant, la qual cosa presenta uns símptomes de «premort», «preinfart», «precoma» i com que és estranger i no té la nacionalitat russa no el podem ingressar ni atendre, ni pagant. I això que li hem dit pot ser d´aquí a dos minuts, dues hores o quatre, no pensem que arribi viu a aquesta nit, seria un miracle... Ens alarmem, però afegeixen: «Si vostè es mort dins les instal·lacions, la directora i cinc perso­nes més de la direcció van al carrer immediatament i com vostès comprendran aquí ningú es vol jugar el lloc de treball. Ens alterem i diem: Escolti i si entréssim per urgències ens atendrien? Miri, ho poden fer però no els ho aconsello: el posaran a la llitera allà a la porta set hores, després es reunirà el comitè d´admissions 5 hores més i a la que faci 13 o 14 hores li diran que no i molt possiblement vostè ja serà mort. Però escol­ti, què podem fer? Miri, agafin un taxi i vagin a Sant Petersburg. Són unes cinc hores i escaig i allà pagant els atendran sense problemes, malgrat que en el seu estat és un viatge difícil, ja que, com sap, Rússia no té autopistes.

Amb aquestes una persona del nostre grup que és de Pskov truca a cinc policlíniques de la ciutat i a totes el mateix, no el podem atendre amb els símptomes que presenta i a més és estranger, les possibilitats de viure són mínimes. Eren aproximadament les dues del migdia, veient el to que agafaven els esdeveniments pregunto «i això de la morgue com ho tenen»? Resposta: cap problema, no s´ha de preocupar de res, la seva família rebrà el fèretre al primer vol que surti sense problemes; amb això som molt respectuosos. Mirin, per entrar al país qualsevol ciutadà del món per fer la Visa a Rússia ha de fer una assegurança de repatria­ció del cadàver i diu «miri els seus documents i ho veurà». Ens ho mirem i sí, sí, l´assegurança té un cost de 17 euros mensuals de prima i fins a 6.000 euros de repatriació de cadà­ver. Diu, a Rússia no volem problemes i si no hi ha aquesta assegurança la persona no entra.

Amb aquestes una doctora ens veu alterats i diu: Miri, si aquest senyor és viu, a les cinc de la tarda vagi a la policlínica tal i li injectarem un sèrum per netejar la sang però sàpiga que l´atenció serà ambulatòria, i d´allà cap a casa. Nosaltres no vam esperar a les cinc, a les 15.20 érem a la porta de la policlínica. Entrem i li posen l´ampolla de sèrum i el nostre familiar comen­ça a trobar un cert alleujament dins la gravetat. Digui´m quant val el servei? 240 rubles (l´equivalent a 3 euros) i jo penso: aquest és l´import que es dóna a una vida huma­na a Rússia? (excepte Moscou i Sant Petersburg, que allà sí que atenen però val molt més).

Durant la setmana que va transcórrer després, proves de tota mena, analítiques, bomba de cobalt, radio­grafies, electro,... això sí, grans professionals, però tot en tractament ambulatori i cap a casa cada dia. Unes petites «anguiles» de 1.000 i 2.000 rubles (entre 13 i 26 Euros) varen desmuntar totes les llistes d´espera que anaven entre un mes i 4 mesos. Afortunadament tot va acabar amb final feliç i cap òrgan havia estat afectat.

I jo em preguntava, a Catalunya quan un estranger ve i es troba malament, primer l´atenem i després li preguntem el nom i d´on ve. Trueta a Girona, Hospital de Palamós, Clínica Santa Creu de Figueres, Hospital d´Olot... i això és el correcte i per sort una vida humana aquí no té preu i això ha de seguir essent així a casa nostra, malgrat que a Rússia no és així. Un metge a Pskov cobra l´equivalent a 350 Euros/mes, més el que es pot gua­nyar de sobresous a les policlíniques, uns altres 150 euros. Per això vaig entendre que gairebe tothom vol marxar de Rússia.

Música de jazz o músiques variadesjoan monturiol danés. olot.

El Jazz i altres músiques la constitueixen dues seccions, la rítmica i la instrumental.

Però us parlaré de jazz, que és aquí on em trobo més bé. L´espina dorsal del conjunt, la que assenyala el temps del compàs i dibuixa les harmonies del tema i desenvolupa una missió de fons encara que l´actualitat, els integrants és converteixen en molta freqüencia en solistes de la secció rítmica.

Us parlaré de tres grans bateries, que passaren l´estil, Nova Orleans, van ser: Baby Dodds, Zutty Singleton, Chick Wed. Max Roach, s´inspira d´ells segons el que l´influir més va ser Sidney Catlett, però al mateix temps, ell agafa noves formes tècniques.

Els solistes de la secció melòdica estan a les seves i troben l´expressió i inspiració d´interpretar i realitzar diverses combinacions, melòdiques i rítmiques.

En termes generals es poden assenyalar en dos tipus d´orquestres de jazz, la petita agrupació per cultiu de les formacions clàssiques, integrades per instrumentistes, segons els components pot variar, i les grans orquestres de dotze o més.

Actualment, degut als pressupostos és possible escoltar jazz en duets. Aquí tenim els exemples de dos duets desapareguts: Django Reinhardt i Stéphane Grapelly i Bebo Valdés i l´amic Cachao.

Però quatre estils diferents segons els crítics, i van tenir en el seu temps un gran èxit.