Aquest és el títol del llibre del papa Francesc, fruit d'una llarga conversa amb el periodista Andrea Tornelli, del diari La Stampa. Les paraules del Papa, on presenta la misericòrdia com el nom de Déu, esdevé com un manifest de Francesc amb motiu de l'Any Sant de la Misericòrdia. I és que com ha dit també el bisbe Francesc, de Girona, aquest Jubileu ens ha d'ajudar a "viure l'amor misericordiós de Déu Pare, que ens espera per ?a?bra?çar-nos, retornar-nos la pau i trencar per sempre els nusos que ens tenallen".
L'obra del papa Francesc, de 120 pàgines, de lectura àgil i amena i traduïda a setze llengües, és com una invitació a deixar-nos a?gafar per la misericòrdia de Déu. Com va dir el cardenal Pietro Parolin, secretari d'estat del Vaticà, en la seva presentació el passat dia 12, "el llibre no explica curiositats inèdites, sinó que ens fa entrar en el gran misteri de la misericòrdia de Déu".
Ja a l'Antic Testament, concretament al llibre de l'Èxode, el Senyor es presentà a Moisès com a Déu misericordiós, "Déu de tendresa, compassiu i pacient, benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers de generacions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat" (Ex 34:6-7). Per això mateix, com ens ha recordat el papa, podem afirmar que la misericòrdia de Déu és "el seu nom" i com l'ADN de Déu.
La misericòrdia, com ens recorda el Papa, és aquella "actitud de tendresa, com la d'una mare al seu fill", amb la qual el Senyor ens revela "la seva cara i el seu cor". I és que Déu se'ns mostra amb una "fidelitat sense límits", com es revelà a Moisès en l'esbarzer que cremava però que no es consumia.
Com ens diu el Papa, l'Església no és al món per condemnar-lo, "sinó per permetre la trobada amb aquest amor que és la misericòrdia de Déu". I perquè això sigui una realitat, el Papa ens convida a "sortir de les esglésies i de les parròquies, a sortir i a anar a buscar les persones allà on viuen, on pateixen".
En la presentació d'aquest llibre de converses del Papa amb Andrea Tornelli, també hi va participar l'actor Roberto Benigni, director de la pel·lícula, La vida és bella, amb la qual va guanyar tres Oscar el 1998. Va ser Benigni qui, d'una manera insòlita i plena d'ironia, remarcà la missió del papa Francesc, que "està portant l'Església a un lloc que gairebé havíem oblidat, està portant l'Església cap al cristianisme, cap a Jesucrist, cap a l'Evangeli".
Amb la seva paraula, però sobretot amb els seus gestos, com anar a vore uns malalts de sida, o a visitar uns ancians a un asil, o el seu viatge a Lampedusa, el papa Francesc ens mostra el rostre de Déu, un rostre fet de tendresa, de misericòrdia i de sol·licitud envers els qui més pateixen.
Aquest llibre explica que quan el Papa era capellà a Buenos Aires, un dia l'anà a vore una dona que e?xer?cia la prostitució per poder donar menjar als seus fills. Aquella dona anava a Càritas perquè l'ajudaren, "i un dia em va vindre a vore'm per donar-me les gràcies. Jo em pen?sava que era pel paquet de Càritas. L'ha rebut?, li vaig dir. I ella em va dir: sí, també li dono les gràcies per això. Però he vingut per donar-li les gràcies sobretot, perquè vostè mai ha deixat d'anomenar-me senyora".
I és que amb tendresa i amor, el Papa ens mostra un Déu que, en la seva misericòrdia, està a prop de tothom, especialment d'aquells que més malament ho passen en a?questa vida. Per això els cristians estem cridats a portar la misericòrdia de Déu, i a ser missatgers i artesans de l'amor d'un Déu que no condemna sinó que encoratja, consola i obre camins d'esperança.
