Cartes

Josep Pérez Puigmal. girona.

Fa uns dies que faig seguiment d'equips empordanesos. Aquests darrers dies ha tocat la UE Figueres i el CF Peralada.

Començo pel Peralada. Segon club en importància a l'Alt Empordà, amb el permís del Figueres. Un club on es barreja història, tradició i ganes de fer un projecte molt interes?sant, amb 15 equips, i amb molts nens que volen anar-hi. El projecte iniciat amb l'Arnau Sala, on es vol crear tota una nova filosofia de futbol, des de la base fins al primer equip, és un projecte ambiciós i amb molt futur, però requerirà paciència per part del club, per part dels socis, per part dels pares i per part del poble i patrocinadors. No manquen recursos financers, però als grans espònsors i a la direcció esportiva els convé la serietat. Cosa que a força jugadors de les categories estrella, cadets i juvenils, els falta. Jugadors que estan per sobre dels entre?na?dors. Caldrà que netegin urgentment o el club no farà el salt.

Quant al Figueres, realment més que els jugadors, que alguns Déu n'hi do com es creuen Déus terrenals, el problema està amb la direcció tècnica, la relació amb la ciutat i la prepotència de saber-se el club més fort. Fa pocs dies a la nit de l'esport de l'Empor?dà només hi faltava l'utiller a recollir premis... Una manera molt poc digna d'un club amb la història del Figueres aquesta de posar-se medalles a ells mateixos, sobretot a alevins i infantils que encara són massa joves per ser «estrelletes». Modèstia és una paraula que no semblen tenir a la UE Figue?res. Això sí, s'ha de reconèixer que a Figueres hi ha disciplina, qui no entrena com cal, qui insulta els entrenadors, marxa. Potser caldria que els grans clubs de l'Empordà posessin la disciplina i l'ordre com a referent. Si no, seguiran essent «de poble».

Turbulències

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Penso que tots estarem d'acord que ara mateix estem immersos en veritables turbulències i de tot tipus. Si comencem pel lloc més proper a la nostra ciutat mateixa el nomenament del nou alcalde ja ha aixecat ferides per diferents raons i discussions entre regidors i que fan que es qüestioni haver-lo escollit quan era dels darrers a la llista. Tots esperem que sigui un bon alcalde i que posi per davant els interessos i mancances que puguem tenir a la ciutat i també que tots els que han de col·laborar amb ell li facin costat i no la traveta, tots hi perdríem.

En l'àmbit estatal, tot està que bull. La decisió d'en Rajoy d'escaquejar-se com sempre, ni fu ni fa, ja us ho fareu, és molt típic d'ell, no té mai la valentia d'afrontar els problemes i així li va. Els de Podem traient pit i pensant-se que són «els reis del mambo». El Pedro Sánchez que vol governar de totes totes però ho té molt difícil davant la supèrbia de Podem. Els de Ciutadans sempre a ?l'aguait i el poble sense que ningú pensi que som els que més sofrim tanta incertesa. Els catalans gairebé lligats de peus i mans, tot se'ns qüestiona i així és molt difícil arribar al somni català per bon timoner que es tingui. I si mirem el món: guerres inacabables, gent que es mor ofegada o de fam i fred, el clima cada vegada més destarotat, l'economia de cap per avall, joventut sense futur, mancances socials... Sóc de tarannà optimista però en aquests moments em costa molt veure un millor horitzó. Només ens queda recordar la dita catalana farcida de veritat: Que Déu hi faci més que nosaltres!

Insensibilitat davant el dolor dels altres

Lola Arpa Vilallonga. peratallada.

A l'interessant novela de Noha Gordon The Physysian, el Sha de Pèrsia comenta al metxe, que el seu pare de ben petit el portava a presenciar execucions i tortures, perquè en el seu futur regnat fos capaç d'encaixar fredament qualsevol tipus de situació cruel.

Així acabarem tots, nens inclosos, davant la insistència dels mitjans de comunicació a mostrar-nos dia a dia imatges d'una gran tristesa i una gran duresa, amb l'anunci del creuer a les Bahames i el perfum de Dior a la pàgina contigua.