La política espanyola en qüestió d'hores ha fet un gir espectacular. Pablo Iglesias està disposat a matar mosques a canonades. I després de sortir de l'entrevista amb el Rei, va voler liquidar amb un tret els líders dels principals partits estatals.
Mentre Rajoy es veia obligat a renunciar a la investidura, a Pedro Sánchez ja li feien un govern en el qual el líder socialista no seria gaire res més que un titella. Mai no s'havia vist en la història democràtica recent una aparició pública d'un líder amb tanta prepotència i manca de respecte envers els seus possibles socis de govern.
Hom no sap ben bé si els dirigents de Podem pretenen un govern de coalició amb el PSOE o bé pretenen dinamitar qualsevol acord amb propostes que ratllen l'autèntica provocació. De ben segur que els propers dies seran d'allò més entretinguts i més si se segueixen unes televisions privades que fan la gara-gara a qualsevol compareixença de Pablo Iglesias que cada dia palesa més prepotència i dubtes envers els principis democràtics. Fins i tot ja s'atreveix a menysprear els periodistes que no li segueixen les seves iniciatives.
Molt complicat ho té el PSOE, de debò. Amb una presència parlamen?tària molt minvada, no sembla fàcil poder formar govern amb un mínim de garanties. La propos?ta de l'esquerra radical és un dard enverinat que només pretén enfon?sar els socialistes, per tal de seguir la trajectòria de la política grega on el PASOK pràcticament avui és un partit residual quan fa molts pocs anys eren la formació majoritària.
Però Pedro Sánchez és conscient que l'única possibilitat de sobreviure és pactant i així poder arribar a La Moncloa. Contràriament, els barons socialistes l'enviaran a casa i aniran a les eleccions amb una nova cap de cartell. Tot plegat, molt complicat. I possiblement passarà el mateix que a Catalunya, on ha prioritzat més el partit que no pas el país. Es tracta de salvar els mobles al preu que sigui.
Per la seva banda, Mariano Rajoy esgrimeix una posició estratègica on espera que el cadàver de l'oponent passi per davant de casa seva. No està disposat a anar a la investidura i ser rebregat per la resta de grups parlamentaris, atès que fins ara ha estat incapaç d'aconseguir cap mena de complicitat ni tan sols amb els Ciutadans d'Albert Rivera, que votaren l'històric Patxi López per a la presidència de les corts espanyoles.
Amb una situació com l'actual sembla clar que manca una nova llei electoral. Al llarg dels propers dies Espanya pot tenir un govern, però una inestabilitat parlamentària de mil dimonis. La suma de PSOE i Podem no arriba ni de bon tros a la majoria absoluta i difícilment podran desenvolupar una tasca mínimament seriosa. I a més, qualsevol iniciativa parlamentària serà avortada al Senat per la majoria del PP. La legislatura que ara s'enceta pot ser la pitjor de la història democràtica recent. Els resultats han provocat una situació d'inestabilitat que només es podria resoldre amb un pacte PP-PSOE el qual a hores d'ara sembla impossible. La resta de combinacions no permeten garantir ni un sol període de sessions amb un mínim de tranquil·?li?tat. I Europa tard o d'hora passarà factura.
