A files

És molt difícil saber si et tornaran a cridar aviat o no. He fet trucades tot el matí però encara no entenc amb quin criteri t'han seleccionat. Un home comprensiu ha intentant esbrinar-ho amb el teu número d'ordre però no ha pogut accedir a aquesta informació. Ha intentat passar-me amb algú que sí que hi pot accedir però ha estat impossible perquè els telèfons estan col·lapsats perquè avui hi ha nomenaments. No puc saber res més, no es pot preveure res i hauràs de decidir si congeles el número o no a cegues. Si el vols congelar hauràs de justificar els motius. Si no ho fas i no t'incorpores quan et cridin, ja saps que tindràs problemes.

Te'n recordes que a mi em va passar igual, dues vegades, fa molts anys? Sí, sí que te'n recordes! La primera treballava a la secció de teclistes, al diari on ara escric. Estava picant la cartellera cinematogràfica, o el temps, no me'n recordo, quan em van trucar i em van comunicar que m'havia d'incorporar l'endemà a les nou del matí a Barcelona. Sabia què passaria si no m'hi presentava. Vaig sentir uns segons de pànic però després vaig assumir que no podia fer res més. Diria que et vaig enviar un correu electrònic just en aquell moment. Vaig tancar l'ordinador, vaig empassar saliva i vaig entrar al despatx del director. «Senyor Xargayó, que plego. Plego avui. De fet, plego ara mateix, perquè he d'organitzar un canvi de feina i de ciutat i de vida i necessito com a mínim un parell d'hores». Suposo que m'ha perdonat, perquè em deixa escriure al seu diari, però estic segura que es devia enfadar molt i amb tota la raó del món. La segona vegada també va ser dura. Encara feia poc que havíem acabat la carrera, en Quim Curbet m'havia proposat fer unes hores de correctora a la seva editorial i em feia molta il·lusió. Just el dia abans de començar em van trucar per incorporar-me a files, ai, a llistes, vull dir, aquesta vegada a Maçanet, i la trucada també va ser difícil i diria que la vaig fer a davant teu: «Quim, que demà no començaré; m'han trucat d'Ensenyament». Suposo que també es devia enfadar i també tenia tota la raó del món, però em sembla que ell també m'ha perdonat perquè encara em saluda pel carrer. Després vaig decidir dedicar-me a altres coses i sortir de les maleïdes llistes és una de les millors decisions que he pres mai.

Però tu ara hi ets i estàs angoixat i no m'estranya perquè és una merda. Tot això s'acabarà un dia, ja ho veuràs. Demà hi tornaré a trucar, a veure si puc esbrinar alguna cosa més. Una abraçada ben forta,

Helena

No és la guerra: són les llistes d'Ensenyament. Feia anys que no hi pensava fins que ahir un amic em va demanar ajuda des de molt lluny. Quan hi ets no saps quan et trucaran i mentrestant bé has de viure i treballar. A vegades passa una carambola que és com un miracle i tot surt bé, però també saps que és probable que tot d'una ho hagis de deixar tot a mitges i malament i sortir corrent cap a una destinació que mai t'haguessis pensat. No és gens fàcil. Molts ànims a tots els que hi sou.