L'estil despòtic en el nomenament del nou alcalde de Girona, Albert Ballesta, no ajuda el procés català. Aquella cara festiva de la reivindicació popular al carrer es transforma en una cara sinistra del dicto i ordeno des del despatx. Aquest és un retret a Carles Puigdemont, nou president de la Generalitat, a qui jo mateix vaig lloar en aquesta columna pel seu estil participatiu i transparent de fa uns anys, quan era un candidat a alcalde 2.0 que feia goig de veure pel carrer teclejant un iPhone per «postejar» a Facebook i Twitter amb il·lusió. Si és veritat que el poder transforma les virtuts, més ho és encara en el cas del d'Amer. Quan va guanyar l'alcaldia el 2011 va començar la seva transmutació en el moment que es va autoadjudicar la cartera de Cultura i va denegar almenys durant tres anys totes les entrevistes que se li van sol·licitar a títol de regidor de Cultura. Els mortals comuns necessitem explicacions. I ara que Puigdemont ha pujat un replà més en l'escala del poder, les trobem a faltar. L'home que abans s'explicava obertament i raonava amb arguments nets de prejudici, ara imposa, col·loca, fa dimitir i encimbella. A dit de caprici.
