Aquest article l'he escrit dues vegades. En la primera versió felicitava l'Ajuntament de Roses per la prohibició de les carrosses al port el divendres de Carnaval. En la segona critico l'Ajuntament per fer-se enrere i permetre'n l'accés. Què els ha fet canviar? La campanya de recollida de firmes que es va impulsar per criticar la restrictiva mesura i la posterior votació entre les colles per tal que es pronunciessin a favor o en contra? Van guanyar, amb diferència, els defensors de continuar la festa al port.

Doncs, vinga, un any més a repetir la mateixa història. En comptes de parlar del Saloufest, podem continuar fardant que tenim la Rosesfest, la descontrolada macrofesta d'adolescents més important de l'Empordà. L'oferta és per tots els gustos: baralles, comes etílics, drogues, agressions sexuals, i si això es pot gravar i penjar a les xarxes, encara suma més punts. Per un moment em plantejo si sóc una exagerada amb el que dic: però contras­to la informació i no és inventada, és real. Davant d'aquests elements, no entenc com es pot defensar que per amortitzar els diners que cadascú destina a la carrossa necessita disposar d'aquest espai el divendres a la nit. De fet, aquesta afirmació no l'acabo d'entendre. Què vol dir? Que quan decideixes gastar-te uns 150 euros per participar en el Carnaval va implícit un tiquet perquè la gent infringeixi el seny, el civisme, els valors que transmetem als nostres fills i per un dia no hi ha límit? Què ha de passar perquè reaccionem a aquesta vergonyosa i perillosa realitat que està passant en els últims anys al port? Que ens trobem flotant mort algun adolescent el dissabte al matí? Solc ser més moderada, però per una vegada no crec que exageri.

Per feina em va tocar anar-hi ­l'any passat. La meva companya i jo devíem ser de les poques que estàvem serenes i no puc trobar la manera de defensar que es mantingui obert el pàrquing divendres a la nit. Això no pot ser el Carnaval de Roses. La policia i el personal sanitari que treballen aquell cap de setmana no crec que tampoc si­guin gaire favorables a aquest xou.

També sóc conscient que eliminant l'accés al port no s'elimina el problema que té una dimensió més àmplia. La intervenció per canviar aquesta inèrcia ha de ser més profunda, però per alguna cosa s'ha de començar.

El Carnaval forma part de la nostra essència. Em sento carnavalesca i vull que les meves filles mantinguin la tradició. Però lamentaria moltíssim que després de detectar el problema, fa temps, un dia l'Ajuntament i altres es martiritzessin per no haver sigut prou valents.